Dona, amb estudis previs i de 68 anys: el perfil de l'universitari major de 50 anys

Un estudi fet en 17 universitats de la Comunitat Valenciana, Catalunya, Balears i Andorra remarca els beneficis en la salut física i mental de cursar estudis superiors en edats més avançades

Universitàris sènior

El perfil més habitual entre els estudiants universitaris majors de 50 anys és el d'una dona, amb estudis previs i amb una mitjana d'edat de 68 anys. Així ho recull la primera anàlisi sobre aquest col·lectiu en 17 universitats de la Comunitat Valenciana, Catalunya, Balears i Andorra, fet públic aquest dimarts per la Xarxa Vives d'Universitats i la Fundació Pere Tarrés. Un 6% dels estudiants en aquests centres són majors de 50 anys (més de 18.000) i l'estudi remarca els beneficis que per a la salut mental té cursar estudis en aquests grups.

L'estudi se centra en aquest grup, un col·lectiu encara més feminitzat que el de l’estudiantat de grau i màster, i que en un 67% són dones. A més, huit de cada deu té estudis previs (el 62,4% ha cursat estudis universitaris i un 24,8%, secundaris). Pel que fa a l’edat, més de la meitat té entre els 60 i els 69 anys (52,6%), una proporció que augmenta fins al 88,7% si hi sumem el grup d’entre 70 i 79 anys. L’edat mitjana se situa en els 68 anys.

"Els resultats de la recerca demostren que la formació universitària sénior impacta positivament en la salut física i psíquica i en el benestar general de l’alumnat que cursa aquests estudis", explica la Xarxa Vives en un comunicat. Véncer temors i complexos, reduir sentiments d’ansietat o depressius, superar situacions vitals traumàtiques (viduïtat, malaltia o pèrdua d’algun familiar), millorar la seua capacitat intel·lectual i de memòria, ser més tolerants i humils, més receptius a aprendre a fer servir les TIC o incrementar les relacions amb l’entorn més proper són els beneficis més mencionats en aquest informe fet a partir d'enquestes a alumnes séniors.

Les persones majors de 76 anys perceben especialment (com ocorre entre les dones) més beneficis associats al fet d’anar a la universitat. "L’establiment de rutines i obligacions socials per a assistir a classe té per a aquest alumnat un efecte de rutina terapèutica que els permet tornar a connectar amb l’exterior, a implicar-se socialment, evitant l’aïllament, la solitud, i obligant-los a mantenir una imatge social i a no descuidar-se", apunta l'informe. 

L'anàlisi inclou també algunes recomanacions, entre altres, la de potenciar l'oferta formativa d'ensenyament sénior, les activitats extrauniversitàries, l'aprenentatge digital, introduir una perspectiva de gènere en les metodologies dels programes universitaris o fomentar la participació d'aquests estudiants en els òrgans de les universitats.

També et pot interessar