Diversos tribunals i el Banc d'Espanya coincideixen: les targetes de crèdit renovable no són transparents

Les targetes de crèdit renovable, també conegudes com targetes revolving, tornen a estar en el punt de mira. Es tracta d'unes targetes que permeten obtindre crèdit fàcilment, però que, en la lletra menuda, amaguen un interés desorbitat. Molts dels usuaris, sense saber-ho, cauen en una espiral de deutes, als quals no poden fer front.

Aquesta setmana, el jutjat mercantil número 14 de Madrid ha admés una demana col·lectiva contra Carrefour Servicios Generales que declara nul·les les condicions generals de contractació de les seues targetes de crèdit renovable. El motiu: la falta de transparència. L'associació demandant, Asufin, assenyala que l'entitat no va facilitar als seus clients informació suficient sobre la naturalesa i la repercussió de les clàusules de contractació.

No és la primera sentència en aquest sentit a Espanya: al març, el Suprem va declarar usurari l'interés del 27% que Wizink va aplicar a una de les seues targetes. I el passat setembre, un jutjat de Donostia va anul·lar una altra targeta de crèdit renovable de Carrefour l'interés de la qual estava fixat en un 21,99% TAE. La sentència va obligar l'empresa a reintegrar 4.388 euros i els corresponents interessos legals. A casa nostra, el passat juny es va admetre a tràmit, una demanda col·lectiva contra CaixaBank per la utilització de les targetes de crèdit renovable.

Una opacitat verificada pels òrgans supervisors

Es compten per milers els ciutadans que s'han queixat de la complexitat del sistema de pagament de les anomenades targetes revolving. Un fet que ha motivat al Banc d'Espanya a fer una anàlisi del procés de comercialització d'aquestes targetes per part de les entitats financeres. Com a resultat, l'organisme ha hagut de comunicar una sèrie de requeriments i recomanacions a 24 de les 26 entitats analitzades.

La principal crítica derivada d'aquesta anàlisi és que aquestes entitats financeres no compleixen la normativa de transparència de les targetes. A més, les comunicacions publicitàries no solen ajustar-se a les característiques dels productes i els clients tampoc solen rebre explicacions pertinents.

Una altra problemàtica se situa, segons el Banc d'Espanya, a l'hora d'oferir aquestes targetes, ja que els mateixos comerços les presenten com una alternativa al pagament de crèdit. D'aquesta manera, als consumidors no se'ls informa degudament de la informació precontractual que han de facilitar o de la relació de futur que mantindran amb l'entitat.

El Banc d'Espanya i el Ministeri "saben que són un producte tòxic"

En declaracions a À Punt NTC, Manuel Pardo, president de l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae) en la Comunitat Valenciana, afirma que ni el Ministeri d'Assumptes Econòmics ni el Banc d'Espanya han aconseguit espantar a les entitats financeres que ofereixen aquest tipus de targetes. Això s'explica en el fet que aquestes comunicacions que ha realitzat el Banc d'Espanya no tindran conseqüències econòmiques ni legals per a les entitats. És a dir, només funcionen a títol informatiu. D'altra banda, la nova orde ministerial destinada a millorar la transparència amb els clients de crèdit revolving no ha establit unes normes concretes. Pardo considera que, tenint en compte això, s'està permetent l'existència d'"un producte tòxic perquè es produïsquen fraus i enganys".