Dirigents històrics de CCOO-PV presenten una querella per un crim de lesa humanitat

Fa 52 anys foren detinguts, torturats i empresonats per la Brigada Político-social de València.

Acte de presentació de la querella de CCOO-PV
Acte de presentació de la querella de CCOO-PV / Europa Press

El 9 de novembre de 1968, la Brigada Político-social franquista de València va donar l’ordre de desarticular amb el sindicat CCOO al País Valencià. A les tres de la matinada es produïen les primeres detencions de sindicalistes, treballadors que s’havien significat en la denúncia de les condicions en què es treballa en aquells temps a les fàbriques.

Un d’ell, César Llorca, recorda perfectament el moment: “Es presentaren en casa. Ens volien impressionar, espantar i allí mateix començaren els colps, davant la meua dona”. Tot seguit, els traslladaren a l’edifici de Ferran el Catòlic, seu de la Policia Nacional. “Ens posaren damunt d’una taula metàl·lica, encadenats a unes esposes connectades a un transformador des d’on controlaven les descàrregues elèctriques”, conta Llorca. Les tortures es prolongaren durant 90 hores.

En aquell sumari foren detinguts 36 treballadors i 23 membres de la Brigada Político-social prengueren part en les detencions, interrogatoris i tortures. “La Brigada Político-social feia el que li donava la gana. El que volien era humiliar-te, que la gent no s’oblidara que la dictadura estava allí i demostrar qui manava”, conta Ángel García Aparicio, un altre dels membres de CCOO-PV detinguts i torturats pel règim franquista. Garcia forma part d’un segon sumari, on foren detinguts 16 treballadors de diferents empreses del metall en octubre de 1970, entre ells, una dona i dos sacerdots, en una nova operació contra CCOO.

César Llorca i altres dels querellants foren acusats d’un delicte de rebel·lió militar, i el seu cas va passar a mans de l’exèrcit, però el jutge, en veure les marques i els blaus que presentaven un mes després d’haver passat per comissaria, va decidir no jutjar-los i va cedir el testimoni al Tribunal de l’Orde Públic. Set mesos després d’ingressar en la presó Model van ser alliberats.

Ara, quan es compleixen 52 anys d’aquells fets, onze d’aquests militants històrics del sindicat s’han unit per a presentar una querella per un crim de lesa humanitat. “És un acte simbòlic, perquè la justícia no pot fer res, però cal insistir que allò va passar, formava part d’un sistema polític”, subratlla Ángel García. “Per a mi és un dia molt emocionant, perquè hi ha molts companys que no estan”, confessa César Llorca, que es reconeix nerviós abans d’entrar a declarar aquest divendres i explicar al jutge la injustícia que van viure.

El vell sindicalista ha volgut destacar també el paper que van jugar les dones. “Quan van vindre a visitar-nos a la Model, on ens van tancar, van organitzar una protesta i es van mobilitzar per denunciar els fets i demanar ajuda. Van acudir al capità general, al Col·legi d’Advocats, a l’Arquebisbat, encara que aquest no va resar cap parenostre perquè el seu déu condemnara els torturadors”, relata Llorca, que no ha perdut l’ànim combatiu que el va dur defensar els seus companys en temps foscos i difícils, on alçar la veu podia tenir un preu elevat: “Els treballadors hem de seguir lluitant per a mantindre la llibertat i la democràcia per la qual vam lluitar”, conclou.

“Un repàs a la taula salaria d’aquest conveni mostra el compromís d’aquests homes i dones, que es jugaven l’acomiadament i la seua llibertat per l’augment d’uns cèntims i un dies de vacances. Evidencia també la mesquindat policial i la brutalitat policial”, ha destacat el secretari general de CCOO PV Arturo León, en l’acte de presentació de la quererlla, que ha tingut la participació de la presidenta de l’associació Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme-Plataforma de Suport a la Querella Argentina del PV, Llum Quiñonero i la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez-Garijo, a més de dos dels querellants.

També et pot interessar