El Dia de la Memòria Democràtica encara té assignatures pendents

A Castelló es commemora aquest dia amb homenatges a Miguel Hernández i altres represaliats del franquisme.

Els familiars de les víctimes del franquisme continuen reivindicant la seua memòria
Els familiars de les víctimes del franquisme continuen reivindicant la seua memòria / Zipi (EFE)

Les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme i el poeta Miguel Hernández reben aquest dimecres l'homenatge de la Universitat Jaume I de Castelló, la Càtedra Interuniversitària de Memòria Democràtica i la Conselleria de Justícia. És a l'espai cultural El Menador, amb motiu de la celebració del Dia de la Memòria Democràtica a la Comunitat Valenciana. Una taula redona i un recital poètic evocaran la figura de Miguel Hernández. També es retrà homenatge a onze persones de les comarques de Castelló que, com el poeta, van ser víctimes de la guerra i del franquisme i que van patir la presó, la mort o l'exili.

Un altre acte que s'ha celebrat aquesta setmana ha sigut la conferència "Alacant en la memòria" que ha inclòs una visita al refugi 31 de la ciutat. A més, al Museu de la Il·lustració i la Modernitat de València també s'han celebrat conferències i taules redones on s'han analitzat els reptes de futur en la recuperació de la Memòria Democràtica.

Les Corts van aprovar a finals de l'any passat la Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència amb el suport majoritari de la cambra. L'objectiu era promoure els valors democràtics mitjançant el record i l'homenatge a tots aquells que van patir les conseqüències del conflictes bèl·lics i de la dictadura franquista. Va ser una norma consensuada amb la societat civil, les organitzacions memorialistes i la Universitat.

La Llei contempla l'elaboració d'un cens de víctimes de la guerra i de la dictadura, i diu que s'han de proveir tots els mitjans necessaris perquè les famílies que ho desitgen puguen recuperar els cossos. També insta els poders públics a involucrar-se en la resolució dels casos de desaparició forçada de xiquets i xiquetes durant la dictadura a través d'un cens de menors robats amb dades provinents de la consulta d'arxius, expedients o historials mèdics. Per tal de salvaguardar les dades personals, el cens no serà públic, però es proporcionarà a les persones interessades una còpia de la documentació que els afecte.

També s'estableix l'obligatorietat de retirar els símbols franquistes i d'invalidar les distincions i els reconeixements. La norma preveu sancions importants que poden arribar, en alguns casos greus, als 150.000 euros. Es consideren faltes molt greus la destrucció de les fosses on hi haja víctimes o l'incompliment de la retirada d'elements contraris a la Memòria Democràtica.

No obstant, a pesar dels avanços del text aprovat per les Corts, l'aplicació de la norma entropessa sovint amb molts entrebancs. És el cas de la fossa 22 de Paterna on s'han trobat 38 afusellats pel franquisme. També s'ha encés la polèmica per la retirada de la Creu dels Caiguts a Callosa de Segura.

També et pot interessar