Detecten el primer planeta que sobreviu al col·lapse del seu sol

La troballa ofereix claus noves per a comprendre com serà la fi del sistema solar.

L'astre WD 1856 b, de la grandària de Júpiter, orbita al voltant d'un nan blanc
L'astre WD 1856 b, de la grandària de Júpiter, orbita al voltant d'un nan blanc / NASA.

Un equip d'astrònoms ha localitzat per primera vegada un planeta de gran volum que sobreviu al col·lapse del seu sol. L'astre WD 1856 b, de la grandària de Júpiter, orbita al voltant d'un nan blanc, el cadàver d'una estrela que ha consumit el seu carburant nuclear a 80 anys llum de la Terra. Es pensava que, en el procés, els nans destruïen els planetes pròxims, però això no ha passat a la constel·lació del Dragó. El planeta ha pogut evitar que l’engolira l'estrela i ha orbitat al voltant una vegada cada 34 hores, unes 60 vegades més ràpidament que Mercuri al voltant del Sol.

La investigació, que recull la revista Nature, la signen, entre d’altres, científics espanyols de l'Institut Astrofísic de les Canàries i ha sigut possible amb dades del satèl·lit Tess de la NASA, del ja retirat telescopi espacial Spitzer i del Gran Telescopi de les Canàries.

Quan una estrela similar al Sol es queda sense combustible, augmenta centenars o milers de vegades la seua grandària original i forma una estrela gegant roja més freda. Posteriorment, expulsa les capes externes de gas i perd així fins al 80% de la massa. El nucli calent restant es converteix en un nan blanc. Qualsevol objecte pròxim és engolit i incinerat durant aquest procés. Per això els investigadors consideren que potser el planeta WD 1856 b es va originar en un lloc almenys 50 vegades més enllà de la seua ubicació actual. La força destructiva de la gravetat del nan l'hauria arrossegat al seu costat, però no tant per a engolir-se'l.

La troballa ofereix claus noves per a comprendre com podria ser la fi del sistema solar després de la mort del Sol. D'altra banda, trobar un món possible que orbita prop d'un nan blanc ha portat els investigadors a considerar les implicacions per a estudiar les atmosferes de petits mons rocosos en situacions similars, on podria arribar a ser factible l'existència de vida.

També et pot interessar