Detectades llúdries en el tram alt del paisatge protegit de la desembocadora del riu Millars

Una sèrie de noves fotografies realitzades per l'ONG de Vila-real EDC Natura-Fundación Omacha han donat a conéixer l'ocupació estable de llúdries en el tram fluvial més alt del paisatge protegit de la desembocadura del riu Millars. 

La guarderia rural del Consorci riu Millars format pels ajuntaments d'Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat, n'ha trobat, durant els últims mesos, senyals clars, com són empremtes i excrements pertanyents a un o diversos exemplars de llúdria (Lutra lutra) en un tram d'uns cinc quilòmetres de riu. Aquests indicis han aparegut a la desembocadura del riu Millars, concretament entre el pont de l'autovia CV-10 fins a l'assut dels Matxos. 

Els rastres s'han trobat en els dos marges del riu, en els termes d'Almassora i de Vila-real. La llúdria és un animal que recorre grans distàncies amunt i avall dels rius on habita per trobar aliment, o parella si és durant l'època de zel. Aquest fet també explica que, fa uns mesos, es localitzaren excrements de llúdria en el tram més baix de la desembocadura del Millars, concretament en la zona coneguda com dels Carnissers, en la riba dreta del riu i en el terme de Borriana, un lloc on les llúdries s'alimenten, bàsicament, de crancs rojos.

 

Imatges de fotoparament

La detecció de la presència de llúdries s'ha fet gràcies al mètode del fotoparament. Es tracta d'una tècnica passiva que captura imatges d'animals mitjançant el moviment. El funcionament és prou simple: la càmera incorpora un detector infraroig que activa el disparador de la càmera o la gravació quan detecta moviment per la presència d'animals. Molts mamífers carnívors com les genetes, les fagines, els teixons, les raboses i les llúdries tenen hàbits nocturns, per la qual cosa, l'observació i el seguiment d'aquestes espècies és bastant complicat. Les càmeres se situen en llocs estratègics on s'ha detectat, prèviament, el pas dels animals, o bé als llocs que aquests trien per a depositar els excrements. 

L'ONG EDC Natura-Fundación Omacha està realitzant un estudi sobre la presència de xicotets carnívors en aquest paisatge protegit en col·laboració amb el Consorci riu Millars. Gràcies a aquest estudi, s'han pogut aconseguir les noves i clares fotografies de les llúdries, i també fotografiar genetes (Genetta genetta). Fins ara, els guardes del Consorci riu Millars intuïen la presència d'algun d'aquests carnívors gràcies a les empremtes i els excrements que deixaven en la terra humida del riu, però la utilització de la tècnica del fotoparament ha facilitat la constatació de la presència de llúdries al paisatge protegit de la desembocadura del riu Millars.

Seguiment de les llúdries

Els primers rastres de llúdria van aparéixer a la desembocadura del riu Millars a l'octubre del 2015. Des d'aleshores, la guarderia del Consorci ha realitzat un seguiment actiu d'aquesta espècie tan rara i escassa en els trams baixos dels rius valencians. L'espècie ha colonitzat llocs on, històricament, no hi havia hagut mai constància de la seua presència, i on, ni tan sols les persones més velles del lloc, coneixien aquests animals. És el cas del riu de les Coves o de Sant Miquel, en llocs com les Coves de Vinromà, la Salzadella i Vilanova d'Alcolea. Un tram fluvial curt, però ple a vessar de crancs rojos americans.

Als rius Sénia, entre Catalunya i la Comunitat Valenciana, i el Cervol, que travessa les comarques dels Ports i del Baix Maestrat, també hi ha, actualment, llúdries. El Bergantes continua sent el riu de les llúdries per excel·lència, i altres llocs on també hi ha rastres d'aquesta espècie són el Palància i el riu de Montant.