Després de l'incendi de Llutxent
Mentre l'Ajuntament coordina el dispositiu postemergència, els veïns i veïnes de les urbanitzacions de Gandia inicien el procés de petició d'ajudes.
Ajuntament de Gandia, Generalitat i Tragsa participen en el dispositiu de postemergència després de l'incendi de Llutxent, extingit diumenge passat després de cremar 3.270 hectàrees en set dies. Aquest divendres s'han reunit representants de totes tres institucions, entre els quals l'alcaldessa, Diana Morant, el director territorial de Presidència, Francisco Molina, i tècnics de l'empresa Tragsa, per a començar a coordinar aquest dispositiu que té com a objectiu "preservar l'entorn i possibilitar l'accés a les propietats afectades", segons ha assenyalat l'Ajuntament de Gandia en un comunicat.
El consistori serà l'encarregat de coordinar les mesures que han posat en marxa el Consell, la Diputació i el govern espanyol i, a partir de dilluns, iniciaran les tasques els quatre grups de treball establits. Així, la Generalitat s'encarregarà de donar solucions habitacionals per a les persones que han perdut la seua primera residència, l'ens provincial farà "les millores necessàries" en les carreteres afectades i l'empresa pública Tragsa està avaluant les zones afectades per a eliminar aquells elements que puguen causar danys personals o a altres elements com ara arbres, camins i murs. Quant al govern espanyol, les localitats que han sol·licitat la declaració de zona d'emergència per a pal·liar els danys del foc estan a l'espera de rebre la resposta del pròxim Consell de Ministres.
Diferències entre els veïns
Mentrestant, els veïns i les veïnes de les urbanitzacions més afectades pel foc, Montesol, Montepino i Las Cumbres de Gandia, estan immersos ara en el procés de petició d'ajudes a l'administració. Les persones residents a Montesol s'han mostrat, en declaracions a la televisió d'À Punt, agraïdes a l'Ajuntament per la gestió d'aquests dies, la ràpida recuperació dels serveis bàsics (tant Montesol com Montepino van recuperar el sumbinistrament aquest dijous) i el tracte humà, encara que creuen que el comandament del dispositiu va "infravalorar" la perillositat del barranc de Borrell, que és pròxim. En canvi, a Montepino, el veïnat vol sumar forces i constituir una plataforma per a guanyar força, ja que creuen que no han rebut un tracte adequat ni abans ni durant ni després del foc.
Menys d'un 10% d'arbrat
La Generalitat ja treballa en els informes que avaluen la gravetat de l'incendi i com ha afectat les masses forestals de la zona, segons ha confirmat a À Punt la directora general de Prevenció d'Incendis Forestals, Delia Álvarez, que ha assegurat que, quan la vegetació desapareix, és el sòl el que queda més vulnerable.
Les anàlisis cartogràfiques asseguren que menys d'un 10% del terreny cremat ha sigut d'arbrat i, d'aquest arbrat, "la majoria rebrota, ja que està adaptada als incendis al llarg dels segles". Aquest és el cas de les sureres, ja que el suro fa de protecció natural i tornen a brotar d'una manera relativament senzilla.
