Desmunten a Énguera el mausoleu de l'ideòleg del feixisme per a buscar restes de nou represaliats

La retirada del monument funerari de José María Albiñana permetrà accedir a la fossa comuna

D'esquerra a dreta, comparativa de la situació actual i del monument funerari original
D'esquerra a dreta, comparativa de la situació actual i del monument funerari original / Associació Científica ArqueoAntro

El mausoleu de José María Albiñana al cementeri d'Énguera (Canal de Navarrés) és ja un conjunt de peces i figures de pedra. La retirada del monument funerari, que durant més de huitanta anys ha honorat la memòria del precursor del feixisme a Espanya, permetrà accedir a una fossa comuna, on s'estima que hi ha els cadàvers de nou persones afusellades per falangistes entre maig i juny del 1939.

L'Associació Progressista Socialista d'Énguera, que representa sis de les víctimes, ha impulsat la iniciativa després d'aconseguir els permisos de la família d'Albiñana, l'ajuntament i la Conselleria de Qualitat Democràtica. Al juliol, l'Associació Científica ArqueoAntro va confirmar la presència dels cossos amb l'ajuda d'un georadar i té previst iniciar l'exhumació a les acaballes de gener o principi de febrer.

El procediment vol reparar la memòria de les nou persones represaliades i alliberar-les de la condemna eterna que va suposar soterrar-les sota el taüt d'Albiñana, fundador del Partit Nacionalista Espanyol, la primera formació obertament feixista de l'Estat, i d'un perfil tan reaccionari com per a ser considerat extremista pel mateix fundador de la Falange, Ramiro de Ledezma. Va ser el primer a introduir la salutació feixista a Espanya i pioner en la referència a l'emblema de l'àguila de Sant Joan.

El mausoleu és "un monument d'homenatge del franquisme", recorda l'investigador memorialista Alfredo Barberán, els treballs del qual han permés ubicar els cossos que el franquisme va ocultar durant dècades de manera deliberada, indicant que la fossa estava en una zona indeterminada del camp.

Explica l'investigador que el règim va impulsar una col·lecta de fons el 1941 per a pagar el mausoleu, amb contribucions entre d'altres del mateix Francisco Franco, a fi de retornar a Énguera les restes d'Albiñana, que havia sigut afusellat anys abans a Madrid. Així ho revela el quadern de donacions.

El mausoleu només s'ha desmuntat i s'haurà de recompondre després de l'exhumació dels cossos, una decisió que s'ha pres per a no frenar les excavacions i l'entrega de les restes als familiars. Tot mentre els tècnics prenen una decisió sobre aquest vestigi, que tot i la inspiració franquista manca d'elements d'enaltiment.

El destí de les restes de les persones represaliades que es recuperen està més clar. El projecte memorialístic contempla ubicar-les sota una nova escultura de marbre, que substituirà la referència a les víctimes que hi ha en un monòlit al cementeri.

Les restes del mausoleu ja retirades del cementeri d'Énguera
Les restes del mausoleu ja retirades del cementeri d'Énguera / Associació Científica ArqueoAntro

També et pot interessar