La desembocadura del Millars, un paratge atractiu per a les llúdries

Els primers rastres de llúdria els van trobar al paisatge protegit de la desembocadura del Millars fa quasi cinc anys, concretament a l’octubre del 2015. Des d’aleshores la guarderia rural del Consorci, junt amb la Conselleria de Transició Ecològica, fa un seguiment actiu d’aquesta espècie, que abans era molt rara i escassa. De fet, només es podia trobar a la capçalera dels rius, perquè els trams baixos estaven contaminats. Ara, la presència contínua mostra el bon estat de salut de l'aigua dels rius valencians.

Petjades de llúdria obtingudes amb la tècnica del fotoparament

Les llúdries s'han establit aigües amunt de l'assut dels Matxos, un lloc idoni per al seu hàbitat, on la presència d'aigua és contínua i els proveeix d'aliments. Noves imatges obtingudes per la guarderia rural del paisatge protegit de la desembocadura del Millars han confirmat l'assentament de l'animal en aquest ecosistema. Són imatges d'una llúdria que camina per la vora del riu. Prèviament la guarderia rural havia detectat petjades d'una o diverses llúdries que es movien pel marge esquerre del riu, i també la presència d'excrements frescos. Han obtingut les imatges amb la tècnica del fotoparament, una càmera instal·lada en un lloc camuflat, que incorpora un detector de moviment infraroig que activa la gravació en descobrir la presència dels animals.

La presència d'aquests mustèlids suposa un fre natural a l'expansió dels visons americans, una de les cent espècies més danyoses per als ecosistemes ibèrics, segons la Unió Internacional de la Conservació de la Natura (UICN). A més, les llúdries controlen la població dels crancs rojos americans, ja que formen part de la seua dieta bàsica al Millars. Aquest crustaci, procedent de l'Amèrica del Nord es va introduir als rius i aiguamolls valencians, i actualment suposa un problema ecològic.