Desarticulen a València un entramat criminal que venia cadàvers a 1.200 euros

La Policia Nacional ha desarticulat a València un entramat criminal relacionat amb la venda de cadàvers, que falsificava documentació per a poder retirar els cossos d'hospitals i residències per a vendre'ls posteriorment a universitats per a estudi per 1.200 euros cada cos. Segons ha informat la Policia Nacional, van arribar a facturar 5.040 euros a una universitat per realitzar onze incineracions de cossos, una vegada estudiats, les quals no apareixien reflectides en les factures emeses per cap de les incineradores que operen a la ciutat. La delegada del govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, ha confirmat que el focus de la investigació d'aquesta presumpta venda de cossos se centra en una funerària.

Els detinguts són quatre homes entre 41 i 74 anys, un d'ells amb antecedents, segons la Policia Nacional, que ha informat que els ha pres declaració, els ha deixat en llibertat provisional i ha remés diligències al jutjat d'Instrucció número 1 de València.

La investigació va començar a principis del 2023 després de tindre coneixement els agents que s'hauria retirat el cadàver d'un mort de la morgue d'un hospital de manera irregular per part d'una funerària, per al qual s'haurien dut a terme falsificacions en el llibre registre d'aquest, així com en la documentació facilitada al Registre Civil.

Després de nombroses perquisicions, els investigadors van comprovar que dos treballadors d'una funerària, després de falsificar documents, s'haurien apoderat d'un cos que es trobava en la morgue de l'hospital i l'haurien traslladat a una universitat per a estudi en compte d'haver-li donat sepultura.

El mort hauria d'haver sigut enterrat al municipi de residència en un sepeli de beneficència abonat per l'Ajuntament. No obstant això, va ser venut per a estudi per quasi 1.200 euros, sense que cap familiar o amic n'haguera donat consentiment.

Buscaven morts sense familiars, preferiblement estrangers

Després de les investigacions, els policies van localitzar un altre cas amb el mateix procediment. Aquesta vegada el difunt es trobava ingressat en una residència geriàtrica i pel que sembla, hauria sigut el mateix home, tres dies abans de morir, qui hauria suposadament autoritzat la donació del seu cos.

En aquest cas els investigadors van poder constatar que l'home poc abans de morir tenia menyscabades les seues capacitats mentals, ja que patia una deterioració cognitiva greu, la qual cosa no li haguera permés entendre el que suposava la donació.

A més aquesta donació va ser signada perquè el cadàver fora remés a una determinada facultat de medicina, encara que finalment va ser portat a una altra, la qual pagava més diners per aquest, i per a això, van aconseguir mitjançant engany que personal sanitari signara el canvi de destí del cos.

Els investigats buscaven morts que no tingueren familiars, preferiblement estrangers o que en vida hagueren tingut condicions de vida precàries per a realitzar les irregularitats, ja que així s'asseguraven que no es fera cap seguiment sobre aquestes donacions per part d'algun familiar, buscant així una major impunitat, segons la Policia.

Feien una sola incineració i en facturaven diverses

D'altra banda, i continuant amb les investigacions, els agents van comprovar que també s'haurien produït irregularitats en les incineracions dels cossos que havien sigut suposadament donats a la ciència. Pel que sembla, una vegada les universitats haurien finalitzat l'estudi, aquestes havien de costejar les incineracions, i se'n feia càrrec la mateixa funerària.

Després de diverses gestions, els agents van saber que l'empresa funerària hauria facturat a una universitat 5.040 euros per onze incineracions, les quals no apareixien reflectides en les factures emeses per cap de les incineradores que operen a València.

Segons sembla, els investigats aprofitaven la dissecció i desmembrament dels cossos per a introduir-los en els fèretres d'altres difunts, fent en una sola incineració la cremació de diversos cadàvers, estalviant-se pagar per elles i alhora facturant-les a la universitat, traient notables beneficis amb aquesta pràctica.

Hi ha quatre detinguts, el focus està sobre una empresa funerària Pilar Bernabé - Delegada del govern a la Comunitat Valenciana

Finalment, davant tals fets, els agents van detindre els responsables de la funerària investigada, així com a dos treballadors d'aquesta com a presumptes autors d'un delicte d'estafa, a més a dues d'ells també se'ls imputa un delicte de falsedat documental.

"Hi ha quatre detinguts, el focus de la investigació se centra en una empresa funerària. S'ha detectat un ús fraudulent de dos cadàvers i cal deixar que continuen les investigacions", ha expressat Pilar Bernabé en l'acte de presa de possessió de la nova subdelegada del govern a Castelló, Antonia Garía Valls. Quan li han preguntat per si la falta de controls pot estar darrere d'aquests fets, ha afirmat que la investigació es du a terme des de fa temps i els controls no han fallat. "Al contrari, el que hem fet ha sigut posar de manifest que s'havia produït i ara estan depurant-se les responsabilitats", ha afegit respecte als fets que han transcendit aquest dilluns.

La Universitat de València nega qualsevol vinculació amb el cas

Des de la Universitat de València han emés un comunicat en el qual asseguren que la institució no s'ha vist afectada en el cas. A més, ha recordat que sempre "treballa amb protocols segurs per a l’acceptació de cadàvers per a docència i investigació" i que la Facultat de Medicina i Odontologia "no compra cadàvers, sinó que accepta donacions en vida, després del compliment d’uns requisits rigorosos".

El comunicat de la Universitat de València recorda també que, de mitjana, reben la donació d’entre quaranta i cinquanta cossos per any, i només sufraga la despesa de trasllat del cos fins a la facultat. Els cadàvers que s’empren per a la docència de grau i postgrau procedeixen del Programa de Donació de Cossos de la Universitat de València. Les donacions són sempre altruistes i fetes en vida.

La UV, l'UJI i la UCV es desvinculen de la xarxa de compra de cadàvers

També han eixit al pas la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló i la Universitat Catòlica de València (UCV). L'UJI ha afirmat aquest dilluns que la seua Facultat de Ciències de la Salut "només treballa amb donacions de cadàvers i mai s'han adquirit cadàvers a través d'un pagament". La Facultat "disposa d'un programa de donació de cossos a la ciència, que segueix uns protocols i procediments rigorosos", ha afirmat la institució universitària en un comunicat. Segons ha afegit, "els cadàvers que s'utilitzen a la sala de dissecció per a docència i investigació procedeixen únicament d'aquest programa, ja siguen donacions altruistes per voluntat pròpia del donant o per voluntat de la família".

La Unitat de Donació i Docència Anatòmica de l'UJI és l'encarregada de rebre els cossos donats, de la seua preservació, utilització i seguretat, "vetlant pel comportament ètic de totes aquelles persones que hagen d'estar en contacte amb el cos", segons l'UJI. "La Universitat es fa càrrec de les despeses derivades del trasllat en l'àmbit de la província de Castelló, i, una vegada conclòs el cicle de donació, generalment de dos anys, les restes del donant són incinerades per la Facultat, sense que això supose una despesa per a la família, amb qui l'UJI es posa en contacte després de la incineració per a entregar-les en un senzill acte d'agraïment", ha explicat.

I per la seua banda, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Catòlica de València (UCV) ha assegurat també que treballa amb protocols segurs en l'acceptació de cadàvers per a docència i investigació i que "només" accepta cossos procedents de donacions. "La Universitat Catòlica de València no compra cadàvers, únicament abona a les funeràries la quantitat establida per aquestes per al transport i la retirada dels cossos, la incineració posterior, així com per a la tramitació dels documents pertinents", subratlla. A més, garanteix als donants i a les famílies que els cadàvers són tractats "amb dignitat i en el respecte a l'anonimat en tot moment".

"Les donacions estan en funció de la millor preparació dels futurs professionals de la medicina i les ciències de la salut, perquè el coneixement de l'anatomia humana és una part imprescindible de la seua formació i, en definitiva, del millor servei a la societat que exerciran", han conclòs.

Per la seua banda, la CEU Universitat Cardenal Herrera (UCH), que rep entre 10 i 15 cadàvers per any de donacions i únicament sufraga a la funerària, ha explicat que va col·laborar amb una investigació policial al gener de 2023 en relació amb un cos nouvingut a la Facultat de Ciències de la Salut i que, segons els va traslladar la Policia, presentava irregularitats per part de la funerària. El centre ha subratllat que "compleix amb els criteris de qualitat definits a nivell nacional i internacional i acreditats per diferents institucions".