Demanen sis anys de presó per a un acusat de gravar vídeos jihadistes a Alacant
L'home, detingut a Teulada, hauria enregistrat imatges de carrers i espais públics amb càntics que inciten al martiri jihadista
La Fiscalia demana cinc anys i onze mesos de presó per a l'home marroquí Adil A., acusat de gravar i difondre vídeos amb contingut jihadista en diversos punts de la província d’Alacant. El juí ha sigut este dijous a l’Audiència Nacional.
Segons l’acusació, l’investigat, detingut el 3 de juny del 2024 a Teulada i en situació irregular a Espanya, enregistrava escenes de la via pública que després difonia en xarxes socials acompanyades de càntics vinculats a Estat Islàmic, molts dels quals centrats en el martiri.
L’acusat s’ha acollit al dret a no declarar, mentre que la defensa ha sol·licitat l’absolució en considerar que els vídeos no demostren cap intenció de cometre atemptats terroristes.
Vídeos a Teulada i Calp
Durant la vista, una agent de la Policia Nacional ha explicat que l’acusat va començar a elaborar “material propi” gravant escenes quotidianes a les quals afegia àudios de propaganda jihadista. Entre els exemples, ha destacat un vídeo enregistrat des d’un pas elevat a Calp, amb vistes al trànsit, acompanyat d’un càntic sobre la lluita contra els infidels.
També ha descrit un altre vídeo gravat a Teulada, on apareix un recinte firal amb música que incita al martiri, i ha advertit que este tipus de contingut pot interpretar-se com una justificació de la violència amb finalitat jihadista.
A més, ha mencionat una gravació publicada el març del 2024 en què apareix una persona encaputxada amb una motxilla que observa el pas d’un tren, una imatge que, segons la investigació, recorda els atemptats de l’11-M a Madrid.
La responsable policial ha conclòs que la combinació d’imatges quotidianes amb estos càntics pot generar inquietud i transmetre un missatge de suport o legitimació de la violència.
Per la seua banda, la defensa ha insistit que molts dels vídeos difosos corresponen a continguts sobre combatents en conflictes com la guerra de Síria i ha negat que existisca cap prova d’intencionalitat terrorista.