David Navarro (Provavac): "Sembla que les vacunes no eviten la transmissió i per això cal matindre les mesures preventives"

El director científic del programa d'investigació sobre vacunació de la Generalitat constata l'eficàcia dels antídots i el menor impacte del coronavirus entre les persones que han rebut una dosi.

L'investigador David Navarro, cap científic del el director científic programa d'investigació sobre vacunació de la Generalitat (ProVaVac), a 'Les Notícies del Matí'
L'investigador David Navarro, cap científic del programa d'investigació sobre vacunació de la Generalitat (Provavac), en 'Les notícies del matí' / À Punt NTC

La vacunació massiva no posarà fi a les mesures preventives de moment, mentre la investigació no aporte dades solvents sobre la reacció del coronavirus en les persones immunitzades. Ho ha explicat en Les notícies del matí David Navarro, el director científic de Provavac, el Programa Valencià d'Investigació Vacunal de la Generalitat.

"Les vacunes no semblen esterilitzants, no eviten adquirir la infecció, però al tindre efecte sobre el nivell de replicació del virus disminueixen la càrrega viral, és a dir, no n'evitaran la infecció però sí en reduiran la transmissió", ha explicat Navarro, que ha advertit del risc que suposa la falsa sensació de seguretat que pot projectar la campanya de vacunació. "No podem assegurar que les persones vacunades no transmeten la Covid-19 i per això les mesures preventives han de continuar vigents" ha explicat el també cap de servei de Microbiologia de l'Hospital Clínic de València.

En la seua opinió: "No podem relaxar-nos i com més s'òbriga la mà amb més precaució cal anar, perquè el que passe en el futur continua depenent de com ens comportem ara en gran manera."

"Els assajos clínics no són la vida real"

Navarro ha explicat a LNM l'estat dels projectes del Programa Valencià d'Investigació Vacunal a la Comunitat Valenciana, entre els quals destaquen una investigació específica sobre el comportament de la vacuna en les persones majors ingressades a les residències, una altra sobre la immunitat en la població general –per a saber si caldria revacunar-la– i una enquesta sobre els efectes secundaris en la població general. I ha destacat el problema de l'anomenada Covid-19 persistent que, segons ha explicat, prolonga les molèsties de la malaltia passat un mes de la infecció en el 30% dels pacients.

"Els assajos clínics no són la vida real, i hem de veure què està passant", ha explicat l'investigador, que fa un defensa sense matisos de les vacunes: "Tinc la sensació que totes funcionen bé i són essencials per a traure'ns d'esta situació".

El cap de Provavac no ha anticipat dades dels estudis "fins a una quantificació més precisa", però sí ha manifestat que, pel que estan comprovant, el nivell de protecció contra el virus entre la població major vacunada és homogeni a la immunització entre persones més joves. "És evident que l'impacte en les persones majors és notori. No hi ha hagut cap mort entre els vacunats, fins a on jo sé", ha dit Navarro.

Menys impacte des de la primera dosi

Les investigacions també estan constatant el menor impacte del coronavirus en les persones que s'han reinfectat després de rebre la primera dosi. Segons el cap de Microbiologia del Clínic, la majoria són casos asimptomàtics, que no requereixen ingrés hospitalari: "El més normal és que amb una dosi desenvolupen formes molt retallades de la malaltia", ha dit.

Sobre el temps d'immunització, ha explicat que es dona per segur que almenys protegeixen de tres a sis mesos, un termini que Provavac vol precisar amb les investigacions en marxa, per a determinar i en el futur cal posar alguna dosi de reforç. "Si calguera fer-ho, ho farem", ha explicat.

La variant britànica, condemnada a ser la majoritària

El cap del Provavac ha destacat que la vacunació també s'està demostrant efectiva contra la variant britànica, que és la majoritària ara mateix a Espanya i que, en la seua opinió, ho continuarà sent en el futur, pels avantatges intrínsecs d'aquesta mutació respecte altres competidores, com la hindú, la sud-africana o la brasilera. "En aquesta no es va malament, podria ser pitjor" ha explicat Navarro, recordant que la britànica és una variant amb una virulència similar a la soca inicial, tot i la capacitat més gran de transmissió. I quant a la preocupació respecte a noves mutacions, més agressives, ha explicat que "la capacitat de canvi del coronavirus no és infinita. Moltes són deleteris per als virus i poden dur a l'extinció. No cal esperar variacions sempre."

També et pot interessar

stats