La dana, protagonista en les Creus de Maig de València i l'Horta Sud
Les creus mostren agraïment als voluntaris i crítiques cap a la gestió política
Primer cap de setmana del mes i les Creus de Maig afloren en bona part dels municipis valencians. Però enguany, sobretot a València i altres municipis de l'Horta Sud, la dana té una presència especial.
Són estructures alçades del fang, en alguns casos, per les víctimes que van viure la barrancada en primera persona. A les pedanies més colpejades per la dana, com la Torre, han alçat una creu en forma d'àngel que representa la gent que, de forma voluntària, va ajudar en els dies més durs de la dana.
És simbòlic el jardí on està situada, a les portes de la parròquia la Nostra Senyora de Gràcia, el mateix lloc que durant setmanes va ser el centre d'ajuda i recollida d'aliments. "També va ser un centre d'escolta, perquè al final la gent venia a contar-nos la desgràcia que tenien a casa", conta Piedad Ruiz de la Torre, feligresa de la parròquia.
Al barri de Sant Jordi, un dels més castigats d'Alfafar, una mà que ix del fang recorda que l'alarma va sonar quan ja era tard. De manera similar, als clavells rojos de la falla Arxiduc Carles - Músic Gomis de València els han afegit elements naturals que simbolitzen el desastre, com l'aigua i el fang que sosté la creu. Batejada com a “Renàixer”, està envoltada d'un trencadís compost de rajoles que assenyalen les dos grans riuades, la del 57 i la del 29 d'octubre.
Cada creu és un gest en què la tradició es transforma en homenatge i l'art en un acte de solidaritat