Més d'un 20% de persones LGTBIQ+ pateix discriminació a Espanya

Amb motiu del Dia Internacional contra l'LGTBI-fòbia, que es commemora cada 17 de maig, la Federació Estatal LGTBI+ (FELGTBI+) ha presentat este dimecres l'informe Estat de l'Odi: Estat LGTBI+ 2025, una exhaustiva anàlisi sobre l'impacte de l'odi cap a les persones LGTBI+ a Espanya. Este estudi posa xifres i context a una violència sistemàtica que, lluny de disminuir, “es perpetua a través de noves formes de discriminació, alimentada per discursos d'odi, polarització política i una resposta institucional encara insuficient”.

Basat en una mostra de 800 entrevistes realitzades per 40dB, l’informe exposa que la població LGTBIQ+ suposa l'11,1 % del total la població espanyola major de díhuit anys —el que es tradueix en, aproximadament, uns cinc milions de persones—, de les quals una proporció alarmant ha vist vulnerats els seus drets fonamentals en l'últim any.

Preocupant augment de les agressions

L'estudi revela que el 20,3 % de les persones LGTBIQ+ ha patit assetjament, siga mitjançant insults, aïllament social o coaccions en l'entorn digital: això equival a 819.000 persones. La discriminació, en àmbits com l'ocupació, l'accés a serveis o l'habitatge, aconsegueix al 25,25 % del col·lectiu (unes 1.282 500 persones). Més preocupant són les agressions físiques o verbals, que passen del 6,80 % el 2024 al 16,25 % el 2025; un increment de 9,45 punts que es tradueix en 812.000 persones agredides en l'últim any.

Este repunt de la violència no és una realitat aïllada: les estadístiques europees i les dades del Ministeri d'Interior també alerten d'un augment similar dels delictes d'odi per orientació sexual i identitat de gènere.

“Ens enfrontem a una normalització alarmant de l'odi”

“Ens enfrontem a una normalització alarmant de l'odi, amplificada per discursos polítics que legitimen la violència simbòlica i aplanen el terreny per a la violència física”, ha advertit Paula Iglesias, presidenta de la Federació Estatal LGTBI+. En este sentit, ha assenyalat que “estem parlant de drets fonamentals i de vides que hui estan en risc per una impunitat que no podem continuar permetent”.

Més violència amb la joventut i amb les rendes més baixes

Les persones entre 25 i 34 anys, especialment les persones trans i aquelles amb menors ingressos, estan entre els perfils més exposats a l'odi. La combinació entre les variables d'edat, identitat de gènere i situació socioeconòmica incrementa de manera significativa el risc de patir assetjament, discriminació i agressions físiques o verbals.

Segons les dades, un 23,76 % de les persones d'entre 25 i 34 anys ha sigut víctima d'una agressió en l'últim any. En este mateix grup, el 35,64 % ha patit discriminació i el 28,22 % ha sigut assetjat. D'altra banda, la incidència d'estos atacs s'agreuja entre els qui compten amb menors recursos econòmics: el 24,47 % ha patit agressions, el 29,79 % discriminació i el 21,12 % assetjament. Estos percentatges subratllen que l'edat, la precarietat i, de manera especialment alarmant, la identitat de gènere són interseccionalitats que augmenten l'exposició a l'odi.

La incidència segons els espais

Els espais quotidians tampoc resulten assegurances per al col·lectiu. Segons l'informe, més d'una quarta part de les situacions d'assetjament (26,72 %) i un terç de les agressions físiques (35,28 %) ocorren al carrer. Per part seua, els centres d'ensenyament concentren el 16,79 % dels casos d'assetjament i el 16,92 % de les agressions, l'àmbit familiar representa el 12,98 % de les situacions assetge i el 9,41 % de les discriminacions i el centre de treball apareix en l'11,45 % de les situacions d'assetjament i el 8,46 % de les agressions. Les xarxes socials i els llocs d'oci també figuren com a focus constants de violència.

Una novetat d'este informe és la influència de la grandària de l'hàbitat. En este sentit, María Rodríguez, responsable d'investigació de la Federació, ha assegurat que “les dades apunten al fet que en els municipis de menys de 10.000 habitants l'assetjament arriba al 26,39 % i les agressions físiques o verbals, al 20,83 %; xifres molt superiors a les de les zones urbanes. Per contra, la discriminació és un poc més freqüent en poblacions majors de 10.000 habitants (29,12 % enfront del 22,22 %)”.

El 46,09 % de les víctimes no acudeix a les autoritats

Malgrat la cruesa d'estes dades, la infradenúncia continua sent elevada: el 46,09 % de les víctimes no acudeix a les autoritats. Només el 26,82 % formalitza la denúncia i un 27,09 % recorre a entitats LGTBIQ+. Entre els motius per a no denunciar destaquen la idea que “no servirà de res”, la “falta de proves” i el temor a no ser cregut. A més, un 33,33 % dels qui denuncien confessa que el procés els va resultar tan traumàtic com l'incident, declarant que “m'ho van fer passar malament”.

“Este informe és una radiografia de la impunitat amb la qual hui es pot agredir a una persona LGTBI+, però també és un full de ruta per a previndre i revertir esta situació”

La percepció de l'LGTBI-fòbia també s'aguditza. El 27,13 % de les persones LGTBIQ+ considera que la discriminació ha empitjorat respecte al 2024; el 31 % opina el mateix de la violència física; i el 31,25 % assenyala un augment dels discursos d'odi. Esta sensació de retrocés es veu reflectida també en la confiança en les institucions: la valoració de la implicació “molt o bastant” de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat cau del 31,88 % al 25,45 % entre els qui han patit agressions físiques o verbals. “És hora de deixar de mirar cap a un altre costat”, ha advertit Iglesias.

“Necessitem polítiques valentes que aposten pel respecte a la diversitat i frenen l'odi en totes les seues formes, abans que es traduïsca en agressions”

Discursos d’odi a l’espai públic

Al costat de l'informe, la Federació ha presentat una edició especial d'Odi Diari: una campanya que busca sensibilitzar a la societat i evidenciar les conseqüències dels discursos d'odi contra el col·lectiu LGTBIQ+ en l'espai públic. La publicació recopila notícies reals de l'últim any sobre discursos d'odi i manifestacions LGTBQ-fòbiques i il·lustra amb claredat la connexió directa entre el discurs i la violència que pateixen les persones LGTBIQ+ en la seua vida quotidiana.

Esta edició inclou, a més, un especial amb motiu del 20é aniversari de l'aprovació del matrimoni igualitari a Espanya i subratlla que, dos dècades després, els discursos d'odi no han desaparegut i, a més, ara compten amb nous altaveus. “L'objectiu és clar: mostrar que els discursos d'odi no són opinions innòcues, sinó l'avantsala de la violència”, ha afirmat William Gil D’Avolio, director executiu de la Federació. En este sentit, ha assegurat que, “per això, necessitem polítiques valentes que aposten pel respecte a la diversitat i frenen l'odi en totes les seues formes abans que es traduïsca en agressions”.