El CSIC i el sector de l’olivar uneixen forces per a lluitar contra la xilel·la
El projecte busca crear estratègies d'erradicació, contenció i control d'aquest bacteri en l'olivera.
Un conjunt de set organismes d’investigació, coordinats pel Consell Superior d’Investigacions Científiques, han signat un acord amb l'Organització Interprofessional de l'Oli d'Oliva Espanyol per a dur a terme un projecte d’investigació enfocat a crear estratègies d'erradicació, contenció i control del bacteri Xylella fastidiosa en l'olivera a l’estat espanyol.
Aquest bacteri, segons ha explicat el CSIC, és capaç d'infectar més de 500 espècies de plantes a tot el món i causa malalties incurables en algunes d'elles amb alt valor econòmic per a la producció agrícola, com l'olivera. El seu gran potencial patogènic l'ha convertida en una de les grans amenaces globals per a l'agricultura.
Aquest acord s'emmarca en l'àmbit d'un projecte nacional del programa estatal d’I D i orientat als reptes de la societat del Ministeri de Ciència, Investigació i Universitats integrat per 14 institucions espanyoles, entre les quals es troba el CSIC, que aborda l'estudi de les malalties causades per la xilel·la en els principals cultius als quals afecta.
“A Europa la Xylella fastidiosa afecta més de 76 espècies de plantes i s'ha comprovat que es poden produir infeccions creuades en espècies no habituals; a més, en llocs on hi ha diverses subespècies d'aquest bacteri existeix el risc que es produïsquen recombinacions genètiques”, ha advertit la investigadora del CSIC Blanca Landa, de l'Institut d'Agricultura Sostenible.
A l’estat espanyol, des de juny de 2017 la xilel·la està present a Alacant, on ha afectat fonamentalment l'ametler i sis espècies silvestres i ornamentals, i més recentment, a l'abril d'enguany, s'ha detectat també en un olivar de la Comunitat de Madrid i en una planta ornamental d'un hivernacle a la província d'Almeria.
“La diversitat genètica de les diferents deteccions d'aquest bacteri a la Unió Europea, amb subespècies i estirps pertanyents a diversos grups genètics, és una prova evident que han tingut lloc diferents introduccions independents entre si. Tot açò posa de manifest la importància de combatre aquest patogen de forma immediata”, ha conclòs la investigadora.
