La crisi de la covid deixa el 21,3% de la població valenciana en situació d’exclusió social

Malgrat això, és l’autonomia en què menys ha crescut aquesta manera de pobresa, segons el primer informe complet sobre com ha afectat socialment la crisi de la covid a tot Espanya elaborat per Càritas

Imatge d'arxiu del banc d'aliments al exterior de l'estadi de Mestalla
Imatge d'arxiu del banc d'aliments a l'exterior de l'estadi de Mestalla / À Punt NTC

El 21,3% de les persones que viuen a la Comunitat Valenciana estan en situació d’exclusió social, segons la primera radiografia social completa de la crisi de la covid-19 a tot Espanya. Un informe titulat Evolución de la cohesión social y consecuencias de la covid-19 en España, que ha elaborat la Fundació Foessa (Foment d’Estudis Socials i de la Sociologia Aplicada) i ha presentat Càritas aquest dimarts.

L’informe diferencia entre un 9% de la població que pateix exclusió social moderada i un 12,3% que està en situació d’exclusió social extrema. Això significa que 1.075.650 de les 5.050.000 persones que viuen a la Comunitat Valenciana –segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE)– pateixen exclusió social, i d’elles 454.500 estan en situació d’exclusió social moderada i 621.150 greu. D’aquesta manera, la Comunitat Valenciana se situa com la setena autonomia d'Espanya amb un major percentatge de població en exclusió social, precedida de les Canàries i Catalunya (29,1%), Andalusia (26,3%), la Regió de Múrcia (25,4%), Castella-la Manxa (23,4%) i la Comunitat de Madrid (22,3%).

No obstant això, aquesta dada no reflecteix l’efecte que ha tingut la pandèmia sobre l’exclusió social al nostre territori, ja que de l’informe es desprén que l’impacte territorial de la covid-19 ha sigut molt desigual. Així, la Comunitat Valenciana és l’autonomia en què menys ha augmentat el nombre de persones en aquesta situació durant la pandèmia, ja que només ha crescut un 1,4% entre el 2018 i el 2021. Tan sols hi ha una comunitat que ha acusat menys els efectes de la pandèmia en aquest sentit: Astúries, on la població en situació d’exclusió social ha baixat un 13,6% en aquest període de temps. Per contra, les comunitats on més ha augmentat són Catalunya i Andalusia, on ha crescut un 73,2% i un 37%, respectivament. De fet, l’informe dedueix que el canvi més notable en la concentració de les persones en situació d'exclusió social és que se situen majoritàriment a l'est i el sud de la Península –a excepció de la Comunitat Valenciana– i, particularment, a Catalunya, on en 2021 es concentra el 21,8% de totes les persones en situació d'exclusió, enfront del 15,2% en 2018.

Evolució irregular

Malgrat que en termes generals ha sigut la segona autonomia menys afectada per la crisi sanitària a efectes d’exclusió social, l’evolució d’aquest indicador de pobresa a la Comunitat Valenciana durant la pandèmia ha sigut irregular, perquè la incidència de les situacions d'exclusió ha crescut més que en el conjunt de l'Estat en algunes dimensions, com l'ocupació, i menys en altres, com la de l'educació. En tot cas, l’informe destaca l'increment en el percentatge de llars la persona principal de les quals té un treball d'exclusió o problemes greus d'inestabilitat laboral, el de llars en què tots els adults pateixen discapacitat, malaltia crònica o problemes greus de salut que els generen limitacions per a les activitats de la vida diària, i el de llars amb diverses problemàtiques relacionades amb el conflicte social (embarassos adolescents, antecedents penals, etc.).

Major diferència entre comunitats autònomes

L'anàlisi de l'evolució de les situacions d'exclusió social des del punt de vista autonòmic que fa l’estudi de la Fundació Foessa també posa de manifest que la dispersió de les taxes autonòmiques d'incidència de l'exclusió social ha augmentat entre 2018 i 2021: és a dir, que els canvis socioeconòmics i sociosanitaris ocorreguts durant aquest període han impulsat una major divergència entre les autonomies quant a les taxes d'exclusió i han fet que la distància entre les comunitats amb taxes més baixes i més altes d'exclusió siga major. 

Una qüestió que cal tindre present a l'hora d'analitzar els canvis en la distribució de les persones en situació d'exclusió en les diverses autonomies i que puntualitza l’informe és que el creixement de la població no ha sigut el mateix en totes. Algunes han crescut per damunt de l’1,3% mitjà –com Múrcia (2,7%), Madrid (2,5%) i Catalunya (2,1%)–, mentre que altres, com Astúries, han experimentat una reducció del nombre d'habitants (-1,6%).

També et pot interessar