Creat el primer model d'embrió humà a partir de cèl·lules de la pell
Una segona investigació cientìfica avança en el mateix sentit i obri noves possibilitats de treball en el camp de l'embriologia
Dos equips de científics han creat en un laboratori "estructures similars" a embrions primerencs a partir de cèl·lules humanes, uns models que permetran ampliar els coneixements sobre les primeres etapes del desenvolupament, l'aparició de problemes congènits al començament de la vida o noves teràpies per a tractar la infertilitat. Les dues investigacions s'han publicat aquest dimecres en la revista científica Nature. Els investigadors valoren aquests estudis, que consideren que permetran entendre millor "les funcions que tenen molts gens en les primeres fases de desenvolupament" i que creuen que ajudaran en la lluita contra la infertilitat humana.
L'equip liderat per l'investigador argentí José Polo, de la Universitat Monash (Austràlia), ha generat, per primera vegada, blastoids similars als blastòcits amb cèl·lules humanes, la qual cosa evitarà l'ús d'embrions naturals per a dur a terme aquest tipus d'estudis.
En concret, van reprogramar fibroblasts, el principal tipus de cèl·lula del teixit connectiu, per a produir models tridimensionals de blastòcits humans, als quals han anomenat "iBlastoides" (blastoids induïts). Després van constatar que els "iBlastoides" imiten l'arquitectura general dels blastòcits i són capaços de donar lloc a cèl·lules mare pluripotents i trofoblàstiques, un grup de cèl·lules que proveeix nutrients a l'embrió i es desenvolupa com a part important de la placenta.
Encara que també van aconseguir imitar diversos aspectes de les primeres etapes d'implantació, els autors adverteixen que els "iBlastoides" no han de considerar-se un "equivalent de blastòcits humans".
D'altra banda, la segona investigació relacionada amb aquest tema ha arribat des de la Universitat Southwestern de Texas (EUA), on un equip dirigit per Jun Wu ha fet públic un estudi que presenta el desenvolupament d'una estratègia de cultius tridimensional que permet generar estructures similars als blastòcits a partir de cèl·lules mares pluripotents, a les quals han anomenat "blastoids humans".
Aquests "conjunts de cèl·lules", exposa Wu, s'assemblen als blastòcits humans en la seua morfologia, grandària, nombre de cèl·lules i en la composició de diferents llinatges de cèl·lules. Els "blastoids humans" són capaços de generar cèl·lules mares embriòniques i extraembriòniques, al mateix temps que poden organitzar-se per si mateixos en estructures amb característiques pròpies dels embrions humans periimplantaris.
Igual que Polo, Wu subratlla que aquests "blastoids humans" tampoc són "equivalents" als originals humans, ja que, per exemple, no poden donar vida a un embrió viable.