El creador del web en demana un ús millor en el 30 aniversari de la xarxa

Fa trenta anys, el físic britànic Tim Berners-Lee va concebre en el Centre Europeu de Física de Partícules (CERN) l'invent que va canviar la història moderna, la xarxa mundial (WWW, per les sigles del nom original World Wide Web) o simplement el web. El CERN, on es va concebre el web i que el va posar a disposició del món de forma lliure, celebra aquest dimarts a Ginebra (Suïssa) els trenta anys d'aquest descobriment en presència del seu creador. Els desafiaments que es presenten es debatran en un panel en el qual participaran especialistes, empresaris d'internet, defensors dels programes en codi obert i gratuïts. 

Tim Berners-Lee (Londres, 1955), reconegut com el "pare" del protocol que va permetre l'ús i expansió d'internet, ha demanat aprofitar aquest aniversari per a rectificar errors i evitar-ne la mala utilització.

El missatge de l'inventor del web és una crida d'atenció a tots aquells que tenen una part de responsabilitat en què internet funcione millor i en benefici de tots. "Mentre el web ha creat oportunitats, donant veu a grups marginats i fent més fàcils les nostres vides, també ha creat oportunitats per als estafadors, ha donat veu als qui proclamen l'odi i ha fet més fàcil cometre tot tipus de crims", ha reflexionat el científic britànic en una carta oberta.

Pirateria, comportaments criminals, incentius comercials i la privacitat, principals problemes

Berners-Lee considera que la pirateria i els atacs promoguts pels estats, així com l'assetjament i els comportaments criminals en línia són algunes de les majors causes del mal funcionament d'internet. Una altra tendència que el preocupa és la que "crea incentius perversos" amb finalitats comercials, com aquells que generen ingressos a través de la propagació d'informació falsa o les estratègies per a captar l'atenció dels usuaris i induir-los al clic. 

L'inventor del web reconeix que són legítimes les preocupacions dels detractors de l’internet en qüestions com el respecte de la privacitat i l'impacte de les xarxes socials en les democràcies. En matèria de privacitat, el científic afirma que les dades dels usuaris "no han de ser tractades com una mercaderia" i considera que el seu ús amb finalitats polítiques simplement hauria d’estar prohibit.

No obstant això, el físic britànic s'aparta del derrotisme i considera perfectament possible que els pròxims trenta anys del web servisquen per a "canviar cap a millor". Tim Berners-Lee fa nou anys va fundar la WebFoundation, des de la qual promou l'accés al web i als seus beneficis com un dret.

Trenta anys de la xarxa mundial

Aquest mes marca les tres dècades transcorregudes des que Berners-Lee fera arribar al seu cap en el CERN la proposta que seria el punt de partida de l'ús d'internet com es coneix hui i que responia a la demanda perquè els científics pogueren compartir informació de forma automatitzada amb universitats i altres institucions en el món. El CERC ha publicat hui un vídeo amb motiu del 30 aniversari que recorda aquells moments. 

Aquesta iniciativa es convertiria al desembre de l'any següent en el primer navegador, lloc web i servidor, que van començar a funcionar coincidint amb el Nadal de 1990, per a quan el físic especialitzat en ciències informàtiques havia definit ja els conceptes bàsics del que serien els html, l'http i l'URL. De fet, la primera pàgina web de la història es va dedicar a oferir informació sobre el projecte del WWW.

Va ser així que el WWW es va convertir en el programa que va permetre la utilització d'internet, una infraestructura ja existent però que havia trobat innombrables problemes per a funcionar com una xarxa i que sense la invenció de Berners-Lee mai s'hauria convertit en l'eina que ha canviat la vida de pràcticament tots.

Els desenvolupaments posteriors van ser ràpids i a l'abril de 1993 el CERN va decidir que el WWW havia de ser de domini públic i de 500 servidors coneguts aquell any es va passar a més de 10.000 a l'any següent, dels quals 2.000 eren d'ús comercial. Per a llavors, els usuaris d'aqueix protocol eren 10.000, mentre que hui s'estima que la meitat de la població mundial té accés al web.