La cova Dones de Millares, un viatge de 24.000 anys entre art rupestre i un santuari romà
El jaciment de la Canal de Navarrés conserva un dels conjunts d’art rupestre paleolític més important de l’est peninsular i un excepcional conjunt d’inscripcions romanes a més de 200 metres de profunditat
La cova Dones de Millares, a la Canal de Navarrés, torna a estar d’actualitat pels descobriments d’inscripcions romanes de fa uns 2.000 anys, però el jaciment amaga testimonis de la presència humana des de la prehistòria. La cavitat, que s’endinsa uns 500 metres sota terra, reunix restes de diferents èpoques que la convertixen en un enclavament arqueològic excepcional.
La cova ja era coneguda per albergar un dels majors conjunts d’art rupestre paleolític. Entre els gravats que s’hi conserven hi ha el d’una cérvola, amb el cap orientat cap a la dreta, i les marques de les urpes d’un os de les cavernes. Com que esta espècie es va extingir fa uns 23.500 anys, els gravats han de ser anteriors.
Per a Aitor Ruiz, professor de Prehistòria de la Universitat de Saragossa, el fet de conservar restes de períodes tan diferents convertix la cova en “un testimoni verdaderament únic”.
La investigació també ha tret a la llum inscripcions romanes que, de moment, no es poden mostrar públicament. Es troben a la denominada sala santuari i apunten a l’existència d’un culte organitzat a una deessa, en un espai sagrat amb presència femenina.
Ruiz destaca precisament el paper de les dones en este santuari romà: “Elles mateixes escrivien en la paret o almenys van deixar els seus noms en la paret, i això és absolutament excepcional dins d’estos santuaris romans en coves, que estan dominats per epigrafia i noms masculins”.
El jaciment presenta, però, també elements més recents. Alguns gravats passen desapercebuts entre pintades de fa pocs anys, mentre que altres restes no es poden mostrar encara mentre avança la investigació.
La cova es pot conéixer a través de la pàgina web, que permet consultar informació detallada sobre el jaciment. L’objectiu és preservar un patrimoni que, segons els investigadors, encara pot oferir noves sorpreses.
L’alcalde de Millares, Ricardo Pérez, adverteix que “encara queda molt per investigar” i considera que són “tresors que tenim dins” que cal protegir. Per això, defensa que la cova ha d’estar protegida i que cal evitar les visites.
En la mateixa línia, l’arqueòloga Trini Martínez explica que l’objectiu és “tancar-la, protegir-la per a després posar-la en valor i difondre-la” a través de la pàgina web i de la col·lecció museogràfica del municipi.
La Generalitat reforça la protecció de la cova Dones
La Generalitat ha anunciat una actuació de 168.032,68 euros, a través del Pla Restaura, per a reforçar la protecció, conservació i difusió del jaciment. La intervenció inclou la rehabilitació de l’accés tradicional, la restauració de murs de pedra seca, sistemes de videovigilància i nova senyalització.
El projecte incorpora també fotografia hiperespectral, escaneig làser 3D, topografia de precisió i fotogrametria, així com la creació d’un bessó digital de la cavitat. La informació obtinguda en les diferents campanyes s’integrarà en una plataforma digital per a facilitar tant la divulgació com el treball dels equips científics.
Des de 2023, els equips d’investigació han documentat més d’un centenar de pintures i gravats paleolítics de més de 24.000 anys d’antiguitat, que formen l’enclavament més gran d’art rupestre paleolític de l’est peninsular, segons la Generalitat.
A més, el santuari romà descobert el 2024, situat a més de 200 metres de profunditat, va permetre localitzar inicialment 15 inscripcions llatines i una moneda de Claudi. L’any 2025 es van identificar també més d’un centenar d’espeleofactes, fet que, segons la Generalitat, va situar Cova Dones com el segon jaciment més important del món en esta categoria.
La campanya de 2026 ha elevat a 120 el nombre d’inscripcions documentades i ha obert noves línies per a reconstruir les pràctiques rituals de la cavitat. Els estudis preliminars apunten també al protagonisme de les dones i a l’existència d’un culte organitzat vinculat a una divinitat denominada Domina.
La directora general de Patrimoni Cultural, Blanca Camarena, ha assenyalat que cada campanya aporta nous descobriments i línies d’investigació i ha defensat que “treballem per a dotar el jaciment de les condicions de protecció i estudi que requerix un enclavament que continua ampliant el nostre coneixement sobre l’ocupació humana i les pràctiques culturals desenvolupades en este territori durant mil·lennis”.
Camarena ha remarcat també que les actuacions del Pla Restaura permetran “protegir el jaciment, millorar-ne la documentació i acostar-ne el coneixement a la ciutadania mitjançant eines digitals que garantixen la preservació per a les generacions futures”.
