El santuari romà de la cova Donas de Millares, nominat a uns premis de National Geographic
Investigacions recents en què va participar la Universitat d'Alacant van traure a la llum inscripcions llatines gravades en la roca als segles I i II, en l'Alt Imperi romà
El santuari romà de la Cova Donas de Millares (Canal de Navarrés) ha sigut seleccionat com a candidat en la tercera edició dels Premis +Història de National Geographic, dins de la categoria de Millor Descobriment o Troballa Històrica Nacional. Competix amb altres quatre enclavaments o restes arqueològiques de rellevància estatal, com el derelicte romà de Ses Fontanelles —un vaixell tardoromà del segle IV dC afonat fa 1.700 anys enfront de platja de Palma—, una col·lecció epigràfica funerària localitzada a Cadis, una col·lecció de granadura en un conjunt funerari prehistòric documentat a Sevilla i l'entramat funerari del parc arqueològic d'Alarcos, Ciudad Real.
El guanyador de cada categoria es decidirà mitjançant votació oberta a la ciutadania, fins al 12 d'octubre, a través de la web d'Historia National Geographic, segons ha informat el Consell de Mallorca en un comunicat. Els guanyadors es donaran a conéixer en el número de desembre de la prestigiosa revista.
La Cova de les Donas de Millares alberga un dels conjunts d'art rupestre més important del litoral mediterrani peninsular. Tot i això, en els últims anys este enclavament arqueològic ha destacat pel descobriment d'un altre secret que guardava dins: l'existència d'un santuari romà del segle I dC. L'última investigació, duta a terme entre maig i juny, va traure a la llum més d'un centenar d'inscripcions llatines gravades en la roca, fita que la situa com la cova-santuari amb més d'estos motius votius coneguda tant a Hispània com en el conjunt de l'imperi romà.
En altres investigacions passades també han localitzat una moneda encunyada durant l'etapa de l'emperador Claudio (41-54 dC), el quart de la dinastia Julio-Claudia. Estes troballes demostren que esta cova va continuar usant-se amb fins religiosos durant l'Alt Imperi romà, milers d'anys després que es pintaren les manifestacions prehistòriques per les quals este espai ha esdevingut famós.
Les investigacions, desenvolupades per equips de la Universitat d'Alacant, la Universitat de Saragossa i altres institucions científiques, combinen prospecció arqueològica, documentació tridimensional i anàlisi epigràfica per a estudiar tant les inscripcions com el context en el qual van ser realitzades. Els resultats aporten una nova perspectiva sobre la reutilització d'espais d'especial significat simbòlic i sobre la diversitat de les pràctiques religioses desenvolupades al territori valencià durant l'època romana.
