Descobrixen vora 120 inscripcions llatines a la cova de les Dones de Millares
Revelen el paper de les dones en la vida ritual d’este santuari, que podria ser el que més grafitis té en el conjunt de l’Imperi Romà
L'última campanya arqueològica feta a la cova de les Dones, a Millares (Alt Millars), la podria situar com la cova-santuari amb un nombre més gran d'inscripcions llatines coneguda tant a Hispània com en el conjunt de l'Imperi Romà. Els treballs, desenvolupats el maig i el juny d'enguany, han permés documentar si més no 120 inscripcions llatines. La majoria estaria datada en els segles I-II dC, enfront de la quinzena coneguda fins ara.
Les inscripcions revelen el paper de les dones en la vida ritual del santuari. “Els resultats preliminars indiquen que la cova de les Dones va ser una cova-santuari freqüentada per dones, ja que entre les inscripcions documentades fins ara apareixen diversos noms femenins”. A més, hi ha indicis d’ofrenes de fusos, associats a l’àmbit femení, detallen des de l'equip investigador liderat per Aitor Ruiz-Redondo, de l'Institut Universitari d'Investigació en Ciències Ambientals d'Aragó de la Universitat de Saragossa (Unizar), i Virginia Barciela, de l'Institut Universitari d'Arqueologia i Patrimoni Històric de la Universitat d'Alacant (UA).
Les lectures epigràfiques desenvolupades en esta campanya aporten informació sobre la presència femenina en el santuari subterrani de Dones, ha explicat la UA en un comunicat. Així, gràcies a un quintet d'inscripcions votives, se sap “amb seguretat” que en època romana es va venerar en la cova una deessa a la qual anomenaven reverencialment Domina, la Senyora, i que les dones tingueren una participació activa en el seu culte.
“Sobre este tema, caldria reflexionar sobre el primer nom escrit que fa referència al jaciment: cova de les Dones. És possible que es tracte de la fossilització d'un topònim que fa al·lusió a la presència de dones o d'entitats femenines en esta”, puntualitza l’equip investigador.
De moment, l'equip considera diverses possibilitats sobre la interpretació precisa d'estes advocacions dedicades a la Domina de Dones. En qualsevol cas, l'existència d'almenys cinc inscripcions dedicades a esta mateixa divinitat “demostra” que no es tracta de visites esporàdiques amb un fi religiós genèric, sinó davant d’“un culte específic a una deïtat concreta”. Així mateix, el fet que els textos es concentren en una zona precisa i delimitada de la cova, lluny de l'entrada, confirma que es tracta d'un culte organitzat.
Una associació in situ de materials arqueològics i inscripcions rupestres en un santuari subterrani romà “és excepcional”, i convertix Dones en “un jaciment únic per a estudiar de manera integral i interdisciplinària les dinàmiques rituals celebrades a la cova al llarg del temps”, apunta l’equip investigador.
Un jaciment prolífic
Des de l'inici del projecte Donarq en 2023, finançat per la Generalitat Valenciana i la British Academy, cada campanya arqueològica en la cova de les Dones ha revelat una nova part de la història del jaciment i ha incorporat progressivament disciplines, especialistes i estudiants procedents de diferents universitats.
La cova alberga el conjunt més gran d'art rupestre paleolític de l'est de la península Ibèrica, amb més d'un centenar de pintures i gravats d'una antiguitat superior a 24.000 anys i un dels majors descoberts a Europa en les últimes dècades. Però, a més del conjunt paleolític, hi ha el santuari romà, que amb les noves troballes s’ha posicionat com el conjunt d'inscripcions llatines més nombrós conegut en una cova-santuari de tot l'Imperi romà.
Des del projecte afirmen que cada nova troballa apunta al fet que la cova de les Dones ha sigut “un lloc de referència per als grups humans que habitaren este territori durant mil·lennis”, per això es continuara investigant en pròximes campanyes.
