El cotxe elèctric no accelera: només hi ha un 4,5% dels previstos per a 2030

En l’actualitat hi ha registrats 11.700 vehicles elèctrics a la Comunitat Valenciana, que suposen només el 0,3% del total del parc mòbil, i se situen a gran distància de l’objectiu marcat per a 2030

Cotxe elèctric enganxat a un punt de recàrrega al carrer
Cotxe elèctric enganxat a un punt de recàrrega al carrer

Malgrat ser una peça clau en la transició ecològica, el cotxe elèctric encara està lluny de ser una realitat generalitzada a Espanya. En l’actualitat hi ha registrats 150.000 vehicles elèctrics –11.700 a la Comunitat Valenciana–, segons la Direcció General de Trànsit: una xifra que suposa només el 0,3% del total del parc mòbil valencià i que situa el nostre territori al 4,5% de l’objectiu marcat per a 2030, quan hauran de circular per carreteres valencianes 260.000 vehicles elèctrics.

Pel que fa a la resta del parc mòbil, llevat de la representació ínfima (0,19%) que suposen els vehicles de combustibles alternatius com el gas liquat de petroli (GLP) o el gas natural comprimit (GNC), el dièsel (47,4%) i la gasolina (50,6%) continuen sent el tipus de carburant predominant.

Segons les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, el transport per carretera representa una quarta part del total de les emissions de CO₂ a Espanya, de les quals els turismes són causants en un 60%. A pesar que durant la pandèmia es va experimentar una reducció, a l'abril del 2021 es va assolir un nou màxim des que començaren a mesurar-se, en 1958.

En aquest sentit, l’eficiència energètica del cotxe elèctric és clau en el camí cap a la descarbonització del transport. Segons Elías Hurtado, director del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Universitat Politècnica de València (UPV), “el consum energètic del cotxe elèctric pur és tres vegades inferior al dels vehicles de combustió interna”. Eficiència que augmentaria si tenim en compte que, segons els objectius del Pacte Verd Europeu i la llei de canvi climàtic, el 74% de l’electricitat en 2030 s'hauria de produir amb fonts d’energia renovable.

Per comunitats autònomes, la Comunitat Valenciana és la cinquena autonomia amb més vehicles per cada 100.000 habitants (231). Encapçalen el rànquing la Comunitat de Madrid, amb 790 vehicles elèctrics per 100.000 habitants, i Catalunya, amb 492. Madrid és la comunitat autònoma amb major representació del vehicle elèctric (1%, enfront d'un 0,4% de mitjana) i on més ha crescut (de 4.606 en 2015 a 53.568 en l’actualitat).

Encara que més moderat, ací el creixement també ha sigut notable. El vehicle elèctric s’ha multiplicat per quatre des de l’any 2015, quan hi havia poc més de 3.000 unitats en tot el territori. Fins i tot amb la pandèmia, en contrast amb el descens observat en les matriculacions del dièsel (-28%) i la gasolina (-40%), el 2020 es van matricular el doble de vehicles elèctrics que l’any 2019.

Tot i axí, no podem perdre de vista que la venda de vehicles elèctrics encara suposa només un 2% del total. Un percentatge molt baix, si tenim en compte que, segons els objectius marcats per la Comissió Europea: a partir de 2035 tots els cotxes i furgonetes que es comercialitzen hauran d’emetre zero emissions de CO₂ en tub d'escapament.

En aquest camí cap a la neutralitat climàtica, Espanya ha fixat l’objectiu de 250.000 vehicles elèctrics en 2023 i cinc milions per a 2030. La primera parada a la Comunitat Valenciana –d'acord amb el Pla d’Impuls del Vehicle Elèctric de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace)– són 20.300 vehicles elèctrics en 2023. En 2025 la xifra haurà d’incrementar-se fins a 78.100 unitats i en 2030, fins a 260.000.

Un salt que, tal com mostra la gràfica que acompanya aquesta informació, no és assequible als nivells de creixement actuals. En la gràfica es pot veure l’evolució històrica del parc de vehicles elèctrics, que des de l’any 2015 creix a un ritme mitjà d’un 25% anual. Si continuem en aquesta línia, en 2030 hi haurà vora 81.000 vehicles elèctrics, és a dir, una quantitat tres vegades inferior a l’objectiu marcat. De fet, per a arribar a 260.000 vehicles en 2030, l'increment anual hauria d'estar al voltant d'un 280% i no d'un 25%, com fins ara. 

Cost elevat

“Tant de bo aquest objectiu fora possible, i inclús més però, perquè siga una realitat, han d’existir compromisos polítics i ajudes reals a la compra de vehicles elèctrics i híbrids”, afirma Elías Hurtado. Segons l'enginyer, un dels principals motius que frena la compra del cotxe elèctric és el cost elevat.

Per exemple, mentre que el preu d’un cotxe de gasolina de prestacions normals està entorn de 30.000 o 35.000 euros, un elèctric amb les mateixes característiques oscil·la entre 40.000 i 45.000 euros: una diferència de 10.000 euros que, segons Hurtado, no és insalvable amb ajudes econòmiques i que, a més, es compensa amb el consum energètic molt inferior de l’elèctric. “Amb un cotxe de gasolina o dièsel, el cost del combustible per cada 100 quilòmetres està al voltant dels 7 o 8 euros, mentre que amb l’elèctric la despesa es redueix a 1,5 o 2 euros”, explica l’enginyer.

A través del programa d'incentius per a la compra de vehicles elèctrics o híbrids endollables (Moves III) –en vigor des d'abril passat– els particulars que compren un vehicle cent per cent elèctric podran percebre una quantitat màxima de 9.000 euros en el cas de furgonetes, 7.000 euros per a cotxes i 1.300 euros per a motos, sempre que donen de baixa un vehicle de més de set anys. No obstant això, l'agilitat de les administracions per a la tramitació i posada en marxa és clau perquè l'usuari final hi puga accedir.

Punts de recàrrega insuficients

Al preu elevat li hem d’afegir la inseguretat de no tindre una xarxa extensa de punts de recàrrega. “Si no es potencia el creixement d’electrolineres o punts de recàrrega en nuclis urbans i fora d’aquests nuclis, el cotxe elèctric no s’implementarà amb força”, sentencia Hurtado. A la Comunitat Valenciana, segons dades de l’Ivace, en l’actualitat hi ha 1.020 punts de recàrrega pública, dels quals 182 són ràpids (es tarda 30 minuts per a fer una recàrrega del 80%) i els 838 restants semiràpids (entre 1 i 2 hores per a la recàrrega).

Segons un informe de l’escola de negocis OBS, a finals del 2020 Espanya se situava en la huitena posició del rànquing de la Unió Europea, amb un total de 7.407 estacions de recàrrega pública. Per damunt està França, amb 46.000 punts de recàrrega, i els Països Baixos, amb vora 70.000. Una diferència considerable si, a més, tenim en compte que, com apunta Hurtado, “en general és difícil carregar els vehicles al domicili, ja que (en el cas d’Espanya) molts dormen al carrer”.

Per a 2030, segons el pla establit, a Espanya hauran d’estar operatius almenys 250.000 punts de recàrrega. Un esforç que suposa un increment interanual del 40% –un 10% més que l’increment en l'àmbit europeu–, però que és necessari perquè el vehicle elèctric siga una realitat en menys de deu anys.

També et pot interessar

stats