Les Corts aproven la llei de mort digna

S'aprova amb 60 vots a favor i 30 en contra la llei de la mort digna a la Comunitat Valenciana. A favor hi han votat, el PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans que assenyalen que l'aprovació és "una victòria de la societat perquè es guanya en drets i llibertats". Ho ha fet en contra, el Partit Popular, que en la votació de la proposta de llei es va abstindre, i que ara ha assenyalat: "la llei de mort digna deixa de banda a les persones més febles".

Aquesta norma regula el dret del malalts de rebre cures pal·liatives integrals en el procés d'atenció final de la seua vida. Permet a les persones planificar quines cures pal·liatives volen que se'ls administre per mitigar el dolor i protegir la seua dignitat fins al moment de la mort. També els ofereix la possibilitat de triar on vol rebre'ls, ja siga a domicili, en hospitals d'atenció a la cronicitat, en centres residencials socials o hospitals generals. A més, el pacient té dret a disposar, si així ho desitja, de l'acompanyament permament familiar o de la persona pròxima que designe, així com a rebre assistència espiritual d'acord amb les seues conviccions i creences.

També estableix els deures que ha de complir el personal de les institucions i centres sanitaris i socials, tant de titularitat pública com a privada amb l'objectiu de "protegir, garantir la dignitat de la persona en el procés final de la seua vida i assegurar la seua autonomia, els seus desitjos i voluntat". Així mateix, s'inclou que el personal mèdic ha de vetlar perquè el procés de presa de decisions i desitjos expressats per la persona es respecte dins del marc legal, i que els centres sanitaris garantisquen a la persona en situació d'últims dies una habitació d'ús individual.

Durant el debat parlamentari, el diputat de Cs Juan Córdoba ha destacat el "rigor i la serietat" que han mostrat tots els grups durant la tramitació parlamentària d'aquesta norma "necessària" perquè "defensa la igualtat de tots els valencians i també a l'hora de morir, volem societat de lliures i iguals des del naixement i fins a la mort".

El malalt pren les decisions

Daniel Geffner, de Podem, ha indicat que l'objectiu és "aconseguir un final de vida digne" i ha destacat que la Llei de Mort Digna "consolida l'autonomia del pacient" ja que és ell qui decideix i "la seua sort no depèn del centre o professional sanitari". "És el malalt el que pren les decisions, assistit per personal sanitari", ha indicat.

Per la seua banda, la parlamentària de Compromís, Isaura Navarro, ha incidit que es tracta d'una llei "consensuada, dialogada i demanada per la societat i professionals" que aborda "com morim" si "amb dolor o en pau" i donant autonomia al pacient per a decidir-ho i que la mort no depenga "de la sensibilitat de cada metge". Per això, ha considerat que és una norma que dóna garanties com és l'accés a cures pal·liatives també a casa i amb la mateixa qualitat assistencial.

Per part del PSPV, Ignacio Subías ha reivindicat que es proporcionarà a les persones "el menor dolor i angoixa possibles" perquè, al seu juí, tractar el sofriment en situacions extremes suposa "dignificar aquest moment". Tot açò, ha dit, "no pot dependre d'on visca cadascú ni de quan muira un".

El PP critica que siga una "llei amb zero pressupost"

No obstant això, per a María José Català, del PP, la norma arreplega aspectes que ja s'incloïen en normatives anteriors i eren "suficientment garantistes", per la qual cosa ha qualificat la iniciativa de "pancarta", al mateix temps que ha criticat que no tinga amb partida pressupostària. "No entenc com es pot pal·liar el sofriment amb zero euros", ha puntualitzat.

En la seua opinió, una societat que no defensa el feble i les persones més vulnerables "no té futur" i ha apuntat que es tracta d'un projecte que forma part del "penós llegat" de l'exconsellera de Sanitat, Carmen Montón, perquè, segons ella: "per al PSOE la vida de les persones són símbols, ideologia i banderes polítiques que li serveixen per a posicionar-se".

No és eutanàsia

La llei de mort digna no ajuda ningú a morir. Ni és parla d'eutanàsia ni de suïcidi assistit, una pràctica que sí que està regulada en països com Holanda, Bèlgica, Luxemburg o el Canada, però que a l'Estat Espanyol està considerada delicte segons la redacció de l'article 143 del Codi Penal, sobre el qual les comunitats autònomes no tenen competències.

Les normatives autonòmiques es limiten a garantir els drets dels pacients en l'últim tram de la seua vida i la valenciana és la desena autonomia espanyola que té un text legal. La pionera va ser Andalusia en 2010. Les Canàries, les Balears, Aragó, Navarra, el País Basc, Astúries, Galícia i Madrid són les altres autonomies que ja tenen una llei de mort digna similar.