La coordinadora de CEAR València: “Hi haurà qui no podrà acollir-se a la regularització per no aconseguir el certificat d’antecedents al seu país”
Mercedes Ena apunta que la documentació alternativa per a acreditar la residència a Espanya en els últims mesos, que han d’interpretar els tramitadors, també pot deixar fora molta gent
El certificat d’antecedents penals o la documentació que demostre la residència de manera alternativa, davant la impossibilitat d’aportar un certificat d’empadronament, són les dos circumstàncies que poden deixar fora del procés de regularització extraordinària milers de migrants. Així ho ha advertit este dimarts Mercedes Ena, coordinadora de CEAR València, la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat, en Les notícies del matí.
Ena ha indicat que aconseguir el certificat d’antecedents penals és una tasca “costosa o impossible en molts països, com Libèria, Mali o Nigèria”, on resulta complicat aconseguir que els estats expedisquen este tipus de document, requerit en el procés iniciat a Espanya per a regularitzar la situació de mig miler de persones migrants, que conclourà a finals de juny. “Amb un temps tan limitat, som conscients que moltes persones quedaran fora per no poder aconseguir-lo”, ha indicat davant dels micròfons d’À Punt.
A més de la dificultat per a aconseguir este document, Mercedes Ena afig un altre entrebanc amb el qual es poden trobar els migrants que vulguen acollir-se a este procés: la dificultat d’acreditar la residència a Espanya durant els últims cinc mesos.
Si bé és una circumstància que es pot acreditar amb el certificat d’empadronament, en molts casos els interessats o no han arribat a empadronar-se o bé no poden aconseguir este document dels ajuntaments. En estos casos, Ena ha explicat que la residència efectiva es pot demostrar amb cites mèdiques, cites d’organitzacions que atenen els migrants, contractes de lloguer, etc.
Ara bé, la representant de CEAR ha advertit que “estos documents els han d’interpretar els tramitadors i pot ser que els qüestionen i comporte, inclús, la denegació de l’expedient”. En este sentit no ha dubtat a afirmar en Les notícies del matí que “el tema del padró afectarà, una vegada més a l’accés a la regularització”.
Un altre col·lectiu que quedarà fora del procés de regularització serà el de les persones apàtrides, com és el cas de la població sahrauí. “És una de les llacunes del procés, estes persones no poden aportar el passaport en vigor i, per tant, no poden accedir a la regularització”, ha dit. En esta línia, Mercedes Ena reivindicava “mecanismes estructurals que permeten a les persones que accediren a una residència efectiva en el nostre país i que poguera tindre en compte estes situacions”.
La portaveu de CEAR incidia en el fet que hi haurà gent procedent de països que, bé pels conflictes o pels problemes en estos països d’origen, "no podran presentar mai el document per a accedir a estes regularitzacions”, ha manifestat en referència al procés de regularització extraordinària que ha obert el govern espanyol fins al 30 de juny.
