EN CONTEXT | El negoci insostenible de la moda ràpida

Vivim sepultats per muntanyes de roba. El model actual de la industrial tèxtil, conegut com a fast fashion, té un efecte pervers, segons denuncien les organitzacions ecologistes. Es fabrica el doble de roba que fa vint anys, en un model d'un sol ús, un consum ràpid de roba molt barata. En ell, es poden trobar camisetes a poc més d'un euro i sabates a cinc, totes elles de baixa qualitat i de vida curta, perquè ens les posem set o huit voltes com a màxim. De tot el que es fabrica, el 35% no es ven ni ix mai de la botiga i el que sobra, acaba al fem.

Tampoc existeix un sistema de reciclatge suficient que permeta gestionar de forma correcta tots eixos residus. Cada any, es llancen al fem cent mil tones de roba; de tot el tèxtil que dipositem, en un contenidor només s'hi recicla el 10% i d'aquest, només una mínima part (el 3%, incloent-hi el calcer), es destina al mercat de segona mà. 

Segons denuncia Greenpeace, les marques prefereixen llançar-ho abans que reciclar-ho, perquè els ix més barat. "El sistema tèxtil ha tocat sostre i la gent creu que, quan deposita la roba en un contenidor, hi ha un sistema de gestió eficient, però s'està exportant a tercers països", ha contat Celia Ojeda, membre de l'organització ecologista.

"Moltes vegades, aquest problema també es genera amb les devolucions gratuïtes, ja que la majoria d'elles no tornen al corredor de venda", ha afegit. Sens dubte, una opció més barata per a les marques i molt pitjor per al medi ambient.

Els països de producció, principals perjudicats

El món de la moda és, per als ecologistes, un sistema pervers. Greenpeace alerta que tot eixe fem en forma de jaquetes, samarretes o pantalons fabricats en condicions laborals molt precàries, molt sovint a l'Àsia, estan amuntegant-se i contaminant els països empobrits on s'han confeccionat. Acaba en grans esplanades o deserts, perquè acabe destruint-se amb la calor del sol i la humitat.

De fet, el sector tèxtil és el causant de la contaminació del 20% de l'aigua del planeta i suposa un risc per a la recuperació de les terres degradades. "La majoria està fet de polièster, que és un tipus de plàstic", ha alertat Ojeda. "L'exportem a eixos països com a fem, on continua contaminant i afectant les persones que la van produir i que viuen allà", segons ha explicat aquesta portaveu de Greenpeace.

La roba no es recicla de manera correcta

Una qüestió molt preocupant per a Greenpeace i per a experts com l'empresa valenciana Texlimca, que treballa des de fa generacions en el tractament i reutilització del tèxtil. En la planta d'Alzira (Ribera Alta), tenen un sistema especialitzat. Cada mes, recullen la roba de contenidors repartits en setanta municipis. Trien i separen, peça a peça, allò que és usable i allò que no ho és; allò que es pot destinar al mercat de segona mà i a l'exportació; o allò que es pot convertir, per exemple, en draps de neteja, una de les seues línies de negoci. 

Però, adverteixen, ells són només una gota enmig de l'oceà: la major part de la roba no es recicla de forma correcta Als abocadors de matèria orgànica valencians, el fem tèxtil suposa ja entre el 15% i el 20%, segons ha explicat Pedro Andrés, director adjunt de Texlimca. "És alarmant, perquè una vegada un residu tèxtil entra en un abocador, és irrecuperable. És un fracàs. Els costos que tindria recuperar-lo són altíssims, enfront de la rendibilitat que es pot obtindre d'eixe residu, una volta tractat", ha dit.

Una volta entra en contacte amb la resta de deixalles, el tèxtil queda contaminat i ja no es pot reciclar, ni tractar ni reutilitzar. Directament, se soterra. Segons les Nacions Unides, cada segon es crema o soterra l'equivalent a un camió ple de roba.

La legislació actual, insuficient

No tot està en mans del consumidor final. Les empreses també tenen el seu paper corresponsable i "des dels governs haurien de prendre mesures per a acabar amb aquest model de moda", ha asseverat la portaveu de Greenpeace, que troba a faltar una major persecució del conegut com a greenwashing.

Per exemple, a Espanya ja estan en marxa algunes mesures que passen de costat per aquest tema sense abordar-lo directament, com la llei de residus i sòls contaminats o la llei de plàstics, que mencionen el tèxtil al seu text, però es basen només en el reciclatge.

El 2022 va entrar en vigor una normativa per obligar la indústria tèxtil a reciclar les peces que genera, igual que els envasos o el vidre. Si bé implica una pujada del preu de la roba, fet que afecta la indústria i el consumidor final, la llei de residus prohibeix al sector tèxtil destruir els teixits i les peces de roba no venudes i imposa una ecotaxa per a afavorir-ne el reciclatge i contaminar menys.

Alternatives sostenibles valencianes

Això sí, existeixen alternatives sostenibles, properes, de comerç local, que aporten sentit comú. Com la marca valenciana Clotsy, que treballa amb proveïdors locals i usa materials orgànics. Els preus quintupliquen els del model fast fashion, però com ha explicat la seua cofundadora, Ángela Gómez, "un top nostre pot costar trenta euros enfront d'un altre que en pot costar cinc, però l'altre l'has de canviar tots els estius i el nostre et durarà molts anys".

Sens dubte, a llarg termini opcions de moda ecologista com aquesta són una opció més rendible. Els seus creadors saben que cal molta conscienciació i pedagogia, però la seua és una carrera de fons a favor del medi ambient. Caldrà actuar, i prompte, perquè tant per a la societat com per al planeta, el negoci tèxtil actual és insostenible.