El Consell paga 13 milions a col·legis privats que segreguen per sexe

El Tribunal Constitucional avala l'educació diferenciada entre xics i xiques.

Façana del col·legi privat Guadalaviar, a València
Façana del col·legi privat Guadalaviar, a València / Google.
  • Dels acords educatius es beneficien 15 col·legis on estudien 4.500 alumnes de primària, batxilletrat i formació professional

Educació es posiciona contrària a aquests concerts, però explica que la LOMCE obliga a mantindre'ls

El Constitucional avala la segregació per sexes als col.legis

Els 15 centres educatius privats que hi ha a la Comunitat Valenciana que opten per l'educació que separa els xics i les xiques reben enguany 13 milions d'euros dels pressupostos de la Generalitat, segons han informat a À Punt des de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esports. En estos col·legis, que tenen concerts educatius acordats amb l'administració valenciana, hi ha matriculats uns 4.500 alumnes en les etapes de primària, batxillerat i formació professional. 

Els anteriors governs autonòmics del Partit Popular no van fer cap objecció, però l'actual Consell (PSPV i Compromís), que governa des del 2015 a la Comunitat Valenciana, s'ha mostrat contrari al fet que, amb diners públics, es financie aquest tipus d'educació que segrega o diferencia -el matís és important segons qui estiga a favor o en contra- perquè "no està d'acord amb la societat del segle XXI". Les mateixes fonts afegeixen que "no hauria de ser constitucional i, si el Tribunal Constitucional interpreta que ho és, aleshores és un senyal més que cal canviar la Constitució per a garantir de forma efectiva la igualtat". 

La LOMCE blinda la segregació

El fet cert és que la Llei Orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), més popularment coneguda per la Llei Wert -pel cognom del ministre que la va impulsar, José Ignacio Wert-, blinda el drets d'aquests col·legis, que en són al voltant de 170 a tot Espanya, en ser sufragats amb diners públics. La Llei Wert va nàixer en 2013 i va començar a implantar-se en el curs 2014/2015 però, arran de dues sentències contradictòries sobre l'ensenyament segregat per sexes, José Ignacio Wert es va comprometre a canviar-la, i va complir la promesa. La modificació de la llei educativa explicitava: "En cap cas l'elecció de l'educació diferenciada per sexes podrà implicar per a les famílies, alumnes i centres corresponents un tracte menys favorable, ni un desavantatge, a l'hora de subscriure concerts amb les administracions educatives".

Encara més, la Secció Quarta de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem va sentenciar, en 2017, el reconeixement del dret dels centres educatius a concertar, en entendre que este tipus d'educació "és plenament conforme" amb el principi d'igualtat que consagra l'article 14 de la Constitució, i que "no es pot associar l'ensenyament separat amb la discrimiació per raó de sexe"; també que l'educació mixta "no és un mitjà, no és l'únic, per a promoure l'eliminació d'aspectes de la desigualtat per raó de sexe". 

"Estem absolutament en desacord amb l'obligació del govern estatal d'obligar a concertar amb centres que segreguen mitjantçant la Llei Wert, el Consell no ho comparteix", assenyalen des d'Educació i expliquen que és per això que no poden excloure d'aquests acords econòmics els col·legis que separen els xics i les xiques. No obstant això, i segons les dades oficials, els diners públics destinats enguany als concerts amb aquests centres educatius de la Comunitat Valenciana han disminuït en vora 1,2 milions d'euros respecte del curs 2015/2016, quan la Generalitat va pagar 14,2 milions d'euros en acords amb col·legis amb matrícula diferenciada.

També et pot interessar

stats