El Consell de Ministres preveu aprovar este dimarts l'indult de Les Sis de La Suiza
El govern considera que existixen “raons d'equitat, justícia i utilitat pública” que justifiquen exercir el dret de gràcia en el cas d'estes persones
El Consell de Ministres aprovarà previsiblement este dimarts l'indult a les sindicalistes conegudes com Les Sis de La Suiza, que complixen en tercer grau penes de tres anys i mig de presó per coaccions al propietari d'una pastisseria de Gijón a qui acusaven d'assetjament laboral. El Consell de Ministres estudiarà l'expedient d'indult promogut per diversos sindicats i que compta amb el suport d'una recollida de firmes.
El Tribunal Suprem va ratificar el juny del 2024 la condemna a penes de dos anys per obstrucció a la justícia i un any i mig per coaccions. A més, va confirmar l'obligació d'abonar 150.000 euros d'indemnització al propietari de la pastisseria La Suiza, a Gijón, que va tancar per les mobilitzacions en favor d'una empleada que l'acusava d'assetjament laboral.
El jutjat de Gijón que les va condemnar en primera instància va ordenar que s'executara la sentència, de manera que les cinc dones i l'home ingressaren a la presó el 10 de juliol per a complir la condemna, encara que el dia 18 del mateix mes se'ls va concedir el tercer grau penitenciari.
L'origen: una baixa laboral per risc d'avortament
Els fets ocorregueren entre el 2015 i el 2016 després que una empleada, que estava embarassada, demanara una baixa laboral per risc d'avortament. La negativa del propietari va fer que ella telefonara a la seua parella, que va acudir a l'establiment, on va haver-hi un enfrontament amb l'amo de la pastisseria.
La dona, una vegada ja havia parit, contactà amb el sindicat CNT per a negociar un acomiadament perquè no volia tornar a incorporar-se al treball per haver sigut objecte d'assetjament laboral, però el propietari de La Suiza no volgué negociar i els sindicats organitzaren protestes davant de l'establiment.
El govern considera que existixen “raons d'equitat, justícia i utilitat pública” que justifiquen exercir el dret de gràcia en el cas d'estes persones, que han comptat en tot moment amb el suport dels sindicats més representatius i de mobilitzacions ciutadanes.
En eixe sentit, recorda que la conducta sancionada rau “en l'exercici, encara que eventualment extralimitat, d'un dret fonamental i en l'àmbit d'un conflicte laboral” i que tots els condemnats ingressaren de forma voluntària en els centres per a complir condemna.
També s'aprecia en els informes de conducta que tots ells duen una vida normalitzada, en alguns casos a càrrec de fills menors, fan faenes i col·laboren en activitats dins i fora dels centres; que han abonat la indemnització fixada per sentència i que no hi ha risc de reiteració delictiva.
