El Consell i l'oposició s'enfronten pel programa de les mamografies

Marciano Gómez assegura que els resultats de les proves es donaran en cosa d'un mes en 2026 i defén que han reduït la llista d'espera heretada del Botànic. Mentre, el PSPV i Compromís l'acusen de retards i derivacions a la privada

La prevenció i les revisions periòdiques són clau en la prevenció del càncer de pit

Polèmica al voltant dels cribratges de pit. El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, assegura que l’any que ve estarà completament automatitzat el sistema de cribratges de càncer de pit que du a terme la sanitat pública. A més, afirma que els resultats de les proves es donaran en 30 dies. Gómez assenyala que el govern actual ha reduït pràcticament a la meitat les xifres heretades de l'anterior, el del Botànic, una afirmació que feia en resposta a les acusacions dels socialistes valencians de retards en els diagnòstics amb derivacions a la sanitat privada.

“En el 2024 ja vaig denunciar la situació que el govern del Botànic va deixar en el programa de prevenció del càncer de pit”, recordava el conseller de Sanitat. En esta línia detallava que hi havia 167.000 dones sense citar, onze mamògrafs amb greus problemes de funcionament i un sistema d’informació obsolet i poc fiable. “Des del moment que vam tindre constància, estem treballant intensament per a solucionar-ho”, afegia.

Des del PSPV, en canvi, neguen estes xifres de demora i han denunciat que més de 90.000 dones valencianes no les han citades per a fer-se la mamografia. Rafa Simó atribuïa les demores en estes proves diagnòstiques a l’intent privatitzador del servici per part de la Generalitat. Denunciava que, per exemple a l’hospital Lluís Alcanyís de Xàtiva, el 60% de les dones s'han quedat fora del cribratge de càncer de pit.

“En 2023 no va haver-hi 167.000 dones fora del sistema, això es pot vore perfectament en la mateixa memòria de gestió”, afirmava. “S’estan carregant les hores extra, les peonades, tot allò que els professionals del sistema públic feien de més per a poder desembossar un tap que va aparéixer amb la pandèmia”, agregava el diputat socialista.

La mateixa lectura feien des de Compromís, el síndic Joan Baldoví ha lamentat en X que 90.000 dones no hagen rebut la citació per a fer-se una mamografia i acusava el PP, al capdavant de la Conselleria de Sanitat, de fer una "gestió criminal". Des de la formació taronja acusen el govern del PP de voler fer una privatització encoberta. “Comencem a conèixer casos en els quals les lectures de les mamografies que s’estan fent en la privada, acaben en clíniques que les que hi ha un o dos professionals de radiografia llegint-les”, manifestava Carles Esteve.

El titular de Sanitat, per la seua banda, i en referència a l’organització dels cribratges actuals, ha defensat el bon funcionament de les proves actuals: “La prova evident que les mesures que estem prenent estan donant resultat és que, des de setembre del 2024 fins a setembre del 2025, hem fet 10.000 mamografies més”, aclaria.

Durant l’any passat, 223.414 dones van participar en el programa de cribratge de la sanitat pública valenciana. Un total de 24 unitats de prevenció, repartides en totes les àrees sanitàries, s’encarreguen de fer estos controls preventius. Sanitat recomana que, les pacients que estiguen en la franja d’edat del cribratge i no hagen rebut la citació, vagen al seu centre de salut a demanar-la.

Cada dos anys i fins als 74 anys

A la Comunitat Valenciana, el programa de cribratge de càncer de pit contempla mamografies, cada dos anys, a dones d’entre 45 als 74 anys. Segons l’oncòloga Maite Martínez, metgessa de l'Hospital Clínic de València i també investigadora d’este tipus de càncer a l’Incliva, que ha estat este divendres en Les notícies del matí, la sanitat pública valenciana amplia l’edat de les pacients més enllà de les directrius europees, que recomanen fer-les entre els 50 i els 69 anys.

A la Comunitat Valenciana es va implantar este cribratge preventiu fa més de trenta anys, el 1992. I el que es pretén amb este sistema preventiu és detectar els tumors en fases molt inicials, el que permet actuar prompte i tindre millors taxes de curació. Paral·lelament, la investigació ha aconseguit millors tractaments que, no sols són efectius, sinó també menys agressius.

També et pot interessar

stats