Conde-Pumpido, elegit president del Tribunal Constitucional

El nou president ha superat en la votació la també progressista María Luisa Balaguer per un resultat ajustat de sis vots contra cinc

Imatge d'arxiu de Cándido Conde-Pumpido, nou president del Tribunal Constitucional
Imatge d'arxiu de Cándido Conde-Pumpido, nou president del Tribunal Constitucional / Chema Moya (Efe)
À Punt NTC
À Punt NTC @apuntnoticies
11 de gener 2023 - 14:42 Actualitzat: 11 de gener 2023 - 18:38

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha triat el magistrat Cándido Conde-Pumpido com a nou president, després de superar en la votació la també progressista María Luisa Balaguer per un estret resultat de sis vots contra cinc.

També s'ha designat la magistrada progressista Inmaculada Montalbán com a vicepresidenta de l'òrgan. La designació trenca el costum que siga un magistrat del grup minoritari, en aquest cas conservador, qui ocupe aquest lloc.

El nou president del Constitucional és un magistrat que genera tanta crítica com admiració en el sector, però del qual ningú qüestiona la talla jurídica malgrat la seua simpatia amb el PSOE.

Perfil de Conde-Pumpido

Culmina així una carrera de vertigen en l'alta judicatura espanyola en la qual ho ha sigut tot després d'obrir-se pas en una insigne família de juristes i forjar-se com a jutge a l'Audiència de Sant Sebastià en els anys de plom d'ETA.

Amb només 49 anys es va convertir en el membre més jove del Suprem. Ho va fer apadrinat pel seu pare, Cándido Conde-Pumpido Ferreiro, que va arribar a ser el número 2 del Ministeri Fiscal, però la figura del qual ha sigut àmpliament superada pel seu primogènit, un dels fundadors de l'associació progressista Jutges i Jutgesses per a la Democràcia.

El seu pas per la sala penal del Suprem va deixar empremta. Va ser ponent de les sentències que van determinar la condemna i abandó del càrrec de tres presidents autonòmics i la sentència que va incrementar la condemna de Luis Roldán, ex director general de la Guàrdia Civil.

El fiscal general de Zapatero

D'ací va passar a liderar la Fiscalia General de l'Estat encadenant les dues legislatures de José Luis Rodríguez Zapatero. El seu mandat va coincidir amb l'esclat dels pitjors anys de la corrupció, que va perseguir amb puny de ferro.

Però també huit anys en què es va suportar contra no poques acusacions del PP, que va reclamar la seua dimissió per diferents assumptes, i també el recel i l'oposició d'alguns sectors del món judicial, que veuen en ell no un jurista progressista o d'esquerres, sinó un home fort del partit socialista en la judicatura.

Coordinador del 'procés' en el Constitucional

Conde-Pumpido es converteix en president del TC després d'accedir el març del 2017 a proposta del Senat i procedent del Suprem, on havia tornat el 2012 després de ser destituït com a fiscal general.

La seua arribada va coincidir amb el punt àlgid del procés i de fet va fer valdre la seua fama de penalista per a coordinar la tramitació dels recursos presentats contra la causa judicial del procés independentista de Catalunya del 2017, un assumpte en el qual es va esforçar per mantindre la unanimitat de tots els magistrats, però del qual finalment va decidir apartar-se voluntàriament l'abril de 2021 per les recusacions presentades contra ell pels condemnats i fugits.

Poc després Conde-Pumpido va ser l'únic magistrat que va defensar la decisió d'incloure l'exvicepresident del govern Pablo Iglesias en la comissió del CNI en lloc d'anul·lar-la, com va fer el TC.

Les desafortunades crítiques cap als seus companys

Després d'això, es va produir un episodi que va amenaçar de fer saltar per l'aire el tribunal, quan va arremetre durament contra ells en un esborrany del seu vot particular contra la sentència que va declarar inconstitucional el primer estat d'alarma. "És extravagant, pròpia d'un llec i un jurista de saló", va dir.

Va ser tal el renou intern que es va veure obligat a eixir públicament a disculpar-se amb els seus companys. Però el mal ja estava fet i va calar profund entre els conservadors del tribunal.

Morant aplaudeix el nomenament

La ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, ha aplaudit el nomenament. "Per fi hem entrat en la normalitat institucional que el nostre país no havia d'haver perdut mai", ha afirmat la ministra, que ha acusat el PP de ser submís, en rebel·lia, per mantindre segrestat el Consell General del Poder Judicial. 

També et pot interessar