La Comunitat Valenciana té la segona taxa de cesàries més alta de l’estat espanyol

La preocupació pel part acompanya durant tot l’embaràs la majoria de dones gestants. Serà dolorós? Anirà bé? Durarà molt? Patirà el meu nadó? En les setmanes anteriors al naixement, les futures mares solen assistir a classes pràctiques en què les matrones els ensenyen tècniques de relaxació per a fer més suportable el procés de dilatació i tècniques de respiració i d’empényer per al moment de l’expulsió. Una preparació psicològica ideada per a un entorn ideal sense complicacions, en la qual s’evita incloure el concepte de violència obstètrica. 

La violència obstètrica es defineix com l’abús i el tractament irrespectuós de la dona durant l’embaràs i el part. Inclou pràctiques mèdiques com l’episiotomia (incisió quirúrgica a la vulva per a facilitar l’eixida del fetus) o la cesària, quan es realitzen de manera sistemàtica o innecessària, però també la infantilització de les mares o la falta de respecte dels seus desitjos, plasmats en l’anomenat “pla de part”. 

Parts programats i cesàries injustificades

Cada any hi ha 140 milions de parts a tot el món, i un de cada cinc acaba amb un cesària. Es tracta d’una pràctica necessària en alguns casos, i que salva les vides de molts nadons quan es presenten complicacions en el part, però que comporta en general més riscos que el part vaginal, i s’ha d’utilitzar quan hi ha una raó mèdica que ho justifique. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) la taxa ideal de cesàries hauria de situar-se entre el 10% i el 15%, però les xifres reals s’allunyen molt d’aquest objectiu. En el cas de l’Estat espanyol, el 25,7% dels naixements que es produeixen acaben en aquesta pràctica, l’equivalent a un de cada quatre naixements. La Comunitat Valenciana té un dels índexs més elevats de tot l’estat amb un 29,7%, sols per darrere d’Extremadura. 

Les xifres es disparen en la sanitat privada, segons la denúncia d’entitats com El Part és Nostre, que assegura que es practiquen “cesàries a la carta” i que s’ha normalitzat la inducció en la setmana quaranta, la qual cosa sol implicar l’ús de fórceps i ventoses. L’episiotomia és una altra pràctica invasiva interioritzada i assumida com a rutina en els parts. Les últimes recomanacions de l’OMS diuen que sols s’ha d’aplicar en “casos extrems”. A l’Estat, tot i que els índexs han baixat dràsticament els últims vint anys, encara s’empra en un 40% dels parts, aproximadament.  

Altres tècniques invasives

Les tècniques utilitzades durant el part han canviat en els últims anys. Els professionals mateix recomanen evitar la utilització de la maniobra de Kristeller, que consisteix a pressionar amb els punys o l’avantbraç el fons uterí perquè el cap del nadó descendisca. Actualment, només s’aconsella l’ús en la segona fase del part, quan el cap ja està encaixat, per facilitar l’eixida del bebé. La maniobra de Hamilton és altre exemple de violència obstètrica. Aquesta tècnica consisteix a provocar el part després de practicar un tacte vaginal amb moviment circular del dit, que produeix dolor i pot comportar sagnats. De vegades es practica de manera innecessària i sense el consentiment de la mare. Entre les conseqüències que poden derivar hi ha l’amniorrexi, és a dir, el trencament de la bossa d’aigües, que segons l’OMS es recomanable que es produïsca espontàniament i de forma natural, i no de manera manual i medicalitzada.

Un procés natural

Del 13 al 19 de maig se celebra la IX Setmana Mundial del Part Respectat sota el lema “El poder de parir està en tu”, amb l’objectiu de generar consciència i tornar a considerar el naixement com un procés natural, no medicalitzat, en què la mare i el bebé són els vertaders protagonistes. Una demanda que també fa l’Organització Mundial de la Salut, que proposa “reduir les intervencions mèdiques innecessàries” i oferir a les mares un major poder de decisió sobre el procés.