La Comunitat Valenciana registra la tercera pitjor xifra de morts per accident laboral a Espanya
Fins al juny es van notificar 31 accidents mortals durant la jornada de treball, nou més que el mateix període de 2019.
El contagi per coronavirus va passar a ser considerat accident laboral per al personal sanitari el passat 27 de maig, després que ho aprovara el Consell de Ministres. La mesura tenia un límit temporal i va deixar d’estar en vigor un mes després de finalitzar l’estat d’alarma, però eixos dos mesos que va estar vigent ha repercutit tràgicament en els índexs d’accidents laborals, que han augmentat fins a les 31 morts entre gener i juny a les comarques valencianes.
La paralització de gran part de l’activitat econòmica a causa de la pandèmia no ha aconseguit retallar els decessos, i l’alta sinistralitat continua evidenciant la urgència de millorar la seguretat als llocs de treball. A la Comunitat Valenciana, fins al juny de 2020 es van notificar 31 accidents mortals durant la jornada laboral, nou més que el mateix període de l’any anterior. Suposa la tercera pitjor xifra –compartida amb Castella i Lleó, on hi ha la meitat d’habitants–, només per darrere d’Andalusia i Catalunya. Els motius dels decessos són els infarts i vessaments cerebrals (106 en tot Espanya), seguits d’atrapaments i amputacions (52) i accidents de trànsit (48). El sector més letal és el de les indústries extractives amb tres morts per cada 100.000 treballadors, el món del camp (agricultura, ramaderia, pesca) i el transport i l’emmagatzematge amb una mort.
Tot i això, el llistat de comunitats autònomes més afectades varia si es considera la incidència dels accidents respecte de les la quantitat de persones actives. Castella-la Manxa i la Rioja mostren els pitjors índexs de mortalitat per cada 100.000 treballadors i treballadores (prop de 0,7 de víctimes), i continua Castella i Lleó (0,59), Cantàbria, Galícia, Navarra, Andalusia, el País Basc i la Comunitat Valenciana (0,28) en novena posició.
La major mortaldat la viuen els homes: 276 varons han mort entre gener i juny (219 en el mateix període de 2019) i 17 dones (11). Crida l’atenció, però la quasi totalitat de les dones que perderen la vida (14) van faltar in itinere, és a dir, durant el desplaçament al lloc del treball, mentre que en el cas dels homes va ser una sisena part (47). D’un total de 61, 55 van morir per accidents de trànsit i cinc per infarts i vessaments cerebrals.
El col·lectiu més vulnerable és l’assalariat. A la Comunitat Valenciana es van produir fins juny 29 decessos en el col·lectiu assalariat, i dos treballadors per compte propi. L’any passat no es va registrar cap decés de treballadors autònoms, però la notícia d’enguany és funesta si es compara amb la resta de comunitats autònomes, on excepte Catalunya, Aragó i Cantàbria tota la resta ha millorat els índexs. En aquest sector no es va registrar cap mort de dones treballadores per compte propi.
Cauen les baixes per accident laboral
Canvia la tònica en les baixes provocades per un accident a la faena. En la línia de la resta del territori espanyol, la Comunitat Valenciana va registrar 19.343 baixes, un 25% menys que l’any 2019. Suposa la quarta autonomia amb xifres més negatives, per davall d’Andalusia, Catalunya i la Comunitat de Madrid. Gran part d’aquests accidents van ocórrer a causa de sobreesforços i xocs contra un objecte immòbil, que provocaren en molts casos dislocacions, esquinços i distensions. El sector amb més risc és, de nou, el de les indústries extractives i, després, el de la construcció i el subministrament d’aigua i sanejament.
Si s’atenen les xifres d’incidència per cada 100.000 treballadors, la regió més afectada és la Comunitat Foral de Navarra, i les comarques valencianes se situen en la posició 13 amb 178 persones afectades, per davall de la mitjana espanyola.
