La Comunitat Valenciana lidera el creixement de població l'últim any i ja supera els 5,35 milions

La Comunitat Valenciana és l'autonomia que més ha crescut en població de tot Espanya durant l'últim any i ha batut un nou rècord en el segon trimestre de l'any després de sumar al padró més de 88.000 habitants. Segons mostren les dades de l'estadística contínua de població (ECP) publicades este dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la xifra de residents l'1 de juliol del 2024 és 5.359.309, màxim de tota la sèrie històrica. Suposa en termes relatius un increment de l'1,69% des del mateix mes del 2023, el percentatge més alt de tot l'Estat, seguida de Madrid (1,63%), les Balears (1,21%) i Catalunya (1,12%). Amb les dades conegudes hui, la població valenciana encadena més de sis anys de creixement sostingut, des de l'1 de gener de 2018.

La tendència a l'alça es replica en el gruix de les autonomies tret d'Extremadura, que perd un 0,16% de població en els darrers dotze mesos, i també a escala estatal. Per primera vegada, Espanya frega els 48,8 milions d'habitants després de sumar-ne més de 67.000 i anota un nou màxim històric: 48.797.875.

Paper de la immigració

Com ja ocorria l'any passat, l'ens estadístic atribueix l'avanç demogràfic estimat en el conjunt del país a l'auge de les persones nascudes a l'estranger, cosa que evidencia també un impuls dels processos de nacionalització espanyola. De fet, en el segon trimestre d'enguany les persones nascudes a Espanya fins i tot es redueixen en vora 1.500 a la Comunitat Valenciana, fins a 4.124.699, mentre que aquelles que vingueren al món en un altre país augmenten en 16.700 (+1,37%) i superen per primera vegada els 1,23 milions. D'esta manera, els nascuts en altres països són ja més del 23% del cens de la població total valenciana, tot i que a causa dels processos d'adquisició de la nacionalitat espanyola, el percentatge d'estrangers es redueix al 18,73%.

En tot cas, l'increment continu del pes dels residents estrangers en el cens poblacional és una realitat. El percentatge ha crescut quasi un punt en l'últim any i situa el total en 1.003.681, i trenca de nou el sostre històric. Per primera vegada, la població estrangera a la Comunitat Valenciana supera la barrera del milió, mentre que els 4,35 milions restants d'habitants en el territori tenen la nacionalitat espanyola.

L'estadística, que és provisional, revela les nacionalitats principals de les persones migrants durant el segon trimestre de 2024, però les dades només tenen abast estatal i no estan desglossades per autonomies. Així, lidera el rànquing d'arribades a Espanya la colombiana (36.900), seguida de la marroquina (25.100) i la veneçolana (21.400). A la inversa, estes entrades es compensaren amb l'eixida del país d'11.100 persones amb nacionalitat espanyola, 11.000 marroquins, 8.700 colombians i 7.800 romanesos, entre d'altres.

Alacant, per damunt dels dos milions d'habitants

En la radiografia provincial, la de València es manté com la més poblada amb 2.730.314 habitants, seguida per Alacant —2.008.809— i Castelló —620.186—. Les tres guanyen habitants en l'últim exercici i baten rècords, però és Alacant la que registra el major auge demogràfic en termes relatius, de vora un 1,74% des de l'1 de juliol de 2023. A més, per primera vegada en tota la sèrie històrica esta província sobrepassa el llindar dels dos milions de residents censats. Castelló i València, per la seua banda, es mouen en percentatges de creixement anual inferiors a l'1,7%.

Augmenta lleugerament el pes dels homes

Per sexes, les dones mantenen la preponderància sobre els homes en la societat valenciana, amb 2.722.435 i 2.636.874 respectivament. Això, tot i que és el col·lectiu masculí el que més membres suma en termes absoluts l'últim any, quasi 46.000 més, mentre que el femení n'incorpora vora 43.000. A 1 de juliol de 2024, el 50,8% de la població a la Comunitat Valenciana són persones de sexe femení i el 49,2% restant de sexe masculí.