La Comunitat Valenciana acumula més de 150.000 multes amb la ‘llei mordassa’
À Punt ha parlat amb activistes sancionats en protestes antinuclears, antidesnonaments o feministes
Sis anys després d'entrar en vigor la llei de protecció de la seguretat ciutadana, la polèmica llei mordassa, el Govern d'Espanya es prepara per a reformar el gros de les multes que més controvèrsia i rebuig social han generat.
Des de 2015 en aplicació d'aquesta llei s'han imposat vora 1.400.000 multes. El 80% corresponen a l'incompliment de tres articles: la tinença de drogues, la desobediència a l'autoritat i la falta de respecte a la policia. Uns fets que comporten multes que poden arribar a 600.000 euros i per les quals en aquests sis anys s'han recaptat un total de 816 milions d'euros.
A la Comunitat Valenciana són més de 150.000 multes per un valor que supera els 80 milions d'euros. Un equip d’À Punt ha parlat amb activistes que han sigut sancionats en protestes antinuclears, antidesnonaments o feministes.
Precisament la setmana que ve comença el juí per una de les huit denúncies que interposaren a manifestants durant la vaga feminista convocada legalment el 2019, en aquest cas per interrompre el pas del tramvia. Mireia Biosca, de l’Assemblea Feminista de València, assegura que els van posar multes per insultar la policia, “insults que no vam dir mai”.
A José Luis González, activista de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, el van multar perquè, segons la policia, va agredir un agent durant la paralització d'un desnonament a una família d'Oliva. Però no és l'única sanció. González explica que les últimes tres denúncies a la PAH es deuen a l’intent de paralitzar el desnonament d’una persona, que finalment es va suïcidar.
La coneguda com a llei mordassa també l'han patida activistes de la plataforma Tanquem Cofrents. El portaveu, José Juan Sanchis, assegura que en dos juís els han condemnat a multes de centenars d’euros. “Això el que fa és atemorir”, manifesta.
Aquestes tres plataformes són crítiques amb una modificació de la llei de seguretat ciutadana, que queda lluny de la derogació que havien promés socialistes i Unides Podem. Consideren que no es tracta de canviar la norma per a reprimir menys, sinó de tindre una legislació que garantisca drets fonamentals.
