Compromís i Unides Podem qüestionen l'autorització de la marxa feixista a Benimaclet

La manifestació d'extrema dreta que aquest dilluns va recórrer els carrers del barri de Benimaclet de València arriba a les Corts.

El grup Compromís ha anunciat una iniciativa perquè “s'aplique la llei de memòria democràtica i s'investigue i sancione els responsables”, segons ha avançat el síndic Fran Ferri des del seu compte de Twitter.

Ferri lamenta les “provocacions dels nazis i el seus símbols antidemocràtics” que s'exhibiren durant la marxa convocada pels grups ultres Espanya 2000 i Falange Espanyola, amb motiu Dia de la Hispanitat, i que va ser autoritzada per la delegació del govern. Durant el recorregut s'exhibiren banderes i simbologia feixista, com la bandera preconstitucional espanyola, amb l'àguila de Sant Joan, o el 88, un símbol que fa referència a lletra h de l'abecedari i que els neonazis alemanys gasten com a acrònim de Heil Hitler.

L'article 40 de la Llei 14/2017 de memòria democràtica de la Generalitat condemna els “actes públics contraris a la memòria democràtica”, instant les administracions a “preveure i evitar” la realització d'actes públics que comporten “l'exaltació de la sublevació militar o del franquisme”, entre altres situacions.

Unides Podem coincideix amb Compromís a qüestionar la decisió de la delegació del govern central d'haver autoritzat la manifestació d'extrema dreta, just al mateix temps que una altra de caire antifeixista, sota el lema “Benimaclet lliure d'odi. Dotze d'octubre, res a celebrar”, els participants de la qual van haver de rebre protecció policial. Ferri ha lamentat que “la gent del barri estava tancada a casa, mentre els que no creuen en la democràcia anaven passejant-se pels carrers amb simbologia feixista”.

Estefania Planes, d'Unides Podem, ha avançat que la formació presentarà diverses preguntes parlamentàries perquè la delegació del govern explique les raons de l'autorització, ja que considera que el conflicte era “evitable i previsible”. “El context feia preveure que podien passar aquests fets i una delegació de govern ha de analitzar-ho abans de donar-ne l'autorització”, ha dit.

Altres dirigents polítics, com el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, han manifestat el seu rebuig públic per “l'exhibició protofascista a València”. Des del seu compte de Twitter la va qualificar de “vergonya que hauria de fer botar les alarmes”, i va apel·lar el PP i Cs perquè “s'alluyen d'eixes males companyies”, en clara referència a Vox.

La presidenta del Partit Popular, Isabel Bonig, ha intervingut en la polèmica qüestionant l'exhibició, en general, de simbologia no emparada en la constitució, siga una bandera franquista o una estelada al·lusiva als països catalans. "No m'agrada que s'ataquen els símbols constitucionals, amb independència del que pense cadascú i de la llibertat d'expressió, ni tampoc que s'empren símbols preconstitucionals. Ni en un sentit ni en altre", ha aclarit.

Baldoví demana que es tipifique com delicte

Baldoví demana que es tipifique com delicte

En una roda de premsa al Congrés, el diputat de Compromís Joan Baldoví ha demanat al govern espanyol que tipifique com delicte l’apologia i exhibició de simbologia feixista i que prohibisca la mostra de banderes preconstitucionals en la futura llei de memòria democràtica.

A més, Baldoví ha felicitat el barri valencià de Benimaclet per la seua resposta a la marxa. “Va donar una resposta ciutadana magnífica amb el seu lema ‘Benimaclet lliure d’odi”, ha assegurat.