Comencen els treballs d’exhumació per a recuperar 26 víctimes del franquisme a Monòver

És la segona actuació finançada per la Generalitat, després de la realitzada l’últim mes al cementeri de Castelló.

L’equip encarregat dels treballs d’exhumació a Monòvar
L’equip encarregat dels treballs d’exhumació a Monòvar / Drakkar

La fossa de víctimes del franquisme més gran de la comarca del Vinalopó Mitjà està a Monòver, on aquest matí comencen els treballs per a recuperar les restes de 26 represaliats. Les fonts escrites assenyalen que els afusellaments tingueren lloc entre el 18 d’octubre i el cinc de desembre del 1939, i que després enterraren els cossos a un metre i mig de distància del mur del cementeri municipal.

“Ara hem de fer diverses prospecccions per a localitzar on estan”, ha explicat en una entrevista telefònica el director dels treballs de Drakkar, Jorge García. “Tampoc sabem si estaran tots els cossos, perquè en els anys 40 algunes famílies en podrien haver extret algun”, ha afegit. Per a reunir tota la informació possible han sigut fonamentals els testimonis de familiars i les investigacions, com les del professor Glicerio Sánchez Recio, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat d’Alacant, o de l’arqueòloga i veïna de Monòver, Clara Serna. “Hi ha moltes persones implicades en la recuperació de la memòria històrica del poble”, ha recordat aquest matí l’alcalde Alejandro García en els informatius d’À Punt.

Aquesta actuació és una nova fita en la recuperació de la memòria de les comarques valencianes durant la guerra civil i la posterior repressió franquista. De fet, suposa la segona exhumació finançada directament des de la Generalitat, després de la realitzada l’últim mes al cementeri de Castelló. “L’objectiu és que el nostre territori quede lliure de fosses comunes”, ha expressat la consellera Rosa Pérez Garijo, que ha estat present en l’inici dels treballs d’exhumació amb altres figures polítiques del municipi i els familiars de les víctimes.

Víctimes amb nom i cognoms

A partir d’aquests treballs de recerca ha sigut possible conéixer el lloc de procedència, l’edat i el nom dels 26 homes. Fonts de la Conselleria de Qualitat Democràtica han fet públics els noms i cognoms dels homes que estan en aquesta fossa comuna. El 18 d’octubre de 1939 va tindre lloc la primera tanda d’assassinats, amb un resultat d’onze víctimes: Silvestre Corbí Payà, Antonio Leal Pérez, Luis Poveda Giménez, Francisco Martínez Marco, Juan Verdú Berenguer i Sebastián Verdú Berenguer, tots de Monòver; Rafael Celestino Tafaya, Antonio Gómez López i Mariano Noguerón García, d’Elda; i José Herrero Pastor i José López Guill, del Pinós. El següent afusellament va ser, segons els registres, el d’Andrés Tortosa Gil, també del Pinós, executat el 31 d’octubre. El 16 de novembre van afusellar dotze persones: Antonio Llorca Poveda, Evaristo Maqueda Payà, Vicente Barberà Tordera, José Esteve Santa, Francisco Mateo Cerdà i Sixto Navarro Pérez, de Monòver; Juan García Torres, Pedro Iñiguez Valiente, Antonio Martínez Moya i Domingo Valentín Martínez, d’Elda; Luis García Brotons, del Pinós, i Joaquín Albiñana Fuentes, de les Salines. Per últim, el 5 de desembre del mateix any van matar d’un tret al cap Alfredo Pla Peral, de Petrer; i Juan José Richarte Esteban, de Saix.

També et pot interessar