Comencen les excavacions per a buscar la primera fossa comuna del camp de concentració d'Albatera

Els treballs volen aclarir què es va fer dels presos que moriren al camp ubicat al Baix Segura.

Comencen les excavacions per a buscar la primera fossa comuna del camp de concentració d'Albatera
Comencen les excavacions per a buscar la primera fossa comuna del camp de concentració d'Albatera

Aquest dimecres han començat les excavacions per a buscar la primera de les sis o set possibles fosses comunes detectades a l'antic camp de concentració d'Albatera. L'excavació és resultat d'un projecte, dirigit per l'arqueòleg i historiador Felipe Mejías, que tracta de situar els límits del camp i de traure a la llum les fosses comunes que es creu que existeixen dins del recinte, per tal de recuperar les restes humanes.

El treball iniciat aquest dimecres és, per tant, un pas important dins d'un treball que ha durat anys al voltant d'un camp de concentració pel qual van passar més de 16.000 represaliats republicans una vegada acabada la Guerra Civil.

Un georadar i els testimoniatges dels pocs testimonis d'aquells anys que encara estan vius han servit per a indicar el lloc on se sospita que estan els cadàvers. El camp d’Albatera el van construir en 1937 i molts dels presos que va tindre foren refugiats al port d’Alacant que no van poder exiliar-se en les últimes hores de la República. Els testimonis apunten que “tots els dies moria alguna persona per diferents causes”. El d'Albatera va ser el camp de concentració que va inspirar Hitler.

Mejías, de fet, ha explicat que els georadars apunten que hi pot haver sis o set fosses, però que caldrà aclarir si ho són, o si es tracta d'un abocador de l'època, o d'uns fonaments antics.

La fam i les malalties van matar a molts d'ells. També les execucions. És el cas d'Antonio Leal. Els familiars, des de Màlaga, es van posar en contacte amb els investigadors després de saber pels mitjans de comunicació dels treballs que estaven fent-se. "Vaig anar a sol·licitar informació a l'arxiu històric del Ministeri de Defensa i allí vaig tindre dades que sí, que l'havien afusellat a Albatera", diu Toni Villalva, net d'un dels germans d'Antonio Leal.

Villalva es va posar en contacte amb els investigadors del camp d'Albatera i li van confirmar que Leal va ser un dels deu que van ser soterrats a l'antic cementeri. Hui dia és aquest parc públic d'Albatera. No hi ha intencions d'identificar les restes perquè no hi ha familiars, de moment, que ho hagen sol·licitat.

Al camp d’Albatera van estar presos polítics, periodistes, metges i escriptors, segons arreplega l’Ajuntament en la pàgina web. Noms com el del metge Joan Baptista Peset Alexandre, el poeta Marcos Ana, el jurista Manuel García-Pelayo i l’historiador Manuel Tuñón de Lara van passar per aquelles instal·lacions.

També et pot interessar