Les claus de la investigació al rei Joan Carles per les comissions de l’AVE a la Meca

L’antiga amiga del monarca Corinna Larsen destapa una presumpta trama de blanqueig de capitals i frau fiscal.

Foto original: Joan Carles, en una imatge d’arxiu
Foto original: Joan Carles, en una imatge d’arxiu / Óscar Ortiz (Europa Press)

L’AVE del desert, que uneix les ciutats de Medina i la Meca, ha destapat un entramat de possibles comissions il·legals en l’adjudicació a un consorci d’empreses espanyoles. Una de les persones que podria estar involucrada en aquesta xarxa delictiva és el rei Joan Carles de Borbó, la qual passaria per un dels històrics paradisos fiscals on s’amaguen fortunes: Suïssa. Ara, la Fiscalia del Tribunal Suprem assumeix la investigació sobre la construcció de la infraestructura per a “delimitar o descartar” la rellevància penal dels fets ocorreguts des del juny de 2014, quan el rei emèrit va deixar de ser cap de l’Estat i, amb això, va perdre la inviolabilitat que li reconeix la Constitució. Aquestes són les principals claus de la investigació.

1. Corinna destapa unes donacions irregulars

Va ser Corinna Larsen, antiga amiga del rei Joan Carles, qui va desvelar a l’excomissari José Manuel Villarejo que el monarca la va utilitzar per a transferir una xifra milionària a comptes de Suïssa. Aquestes confessions es van produir a Londres el 2015 i gravades per l’antic policia, que va ser citat el 2018 pel jutge de l’Audiència Nacional.

Abans que Suïssa adoptara les reformes de transparència i deixara de ser considerada paradís fiscal per a la Unió Europea, el rei emèrit va fer una suposada donació de 65 milions d’euros a l’aristòcrata alemanya. Segons el seu advocat, Robin Rathmel, aquest “regal” va ser motivat per “l’estima” que sent per ella i el seu fill, i que la Fiscalia de Ginebra n’estudia l’origen.

2. Comencen les investigacions

La Fiscalia Anticorrupció obri diligències d’investigació per a decidir si presenta una querella per aquests fets. Mesos després, l’abril de 2019, el Tribunal Suprem arxiva la querella interposada per Esquerra Unida i el PCE contra el monarca per 13 delictes. El cúmul d’acusacions va provocar que, coincidint amb el cinqué aniversari de la seua abdicació, el monarca es retira de la vida pública.

En acabar l’estiu, Corinna Larsen declara a Londres davant un fiscal espanyol i es limita a dir que coneix “fets limitats” i a través de “tercers” sobre la construcció de l’AVE saudita. Però les investigacions adquireixen envergadura internacional: la Fiscalia de Suïssa demana a l’Audiència Nacional els àudios de Villarejo i Corinna per a incorporar-los a les perquisicions sobre presumptes testaferros de la fundació Lucum, radicada a Panamà, i el beneficiari de la qual és el rei emèrit Joan Carles. Al desembre, pren declaració a Arturo Fasana i Dante Canónica, gestors del compte de Lucum, i a Corinna, en considerar que els cent milions de dòlars que van arribar al compte de Panamà procedeixen del rei saudita Abdullah. El rei hemèrit podria haver comés un delicte de blanqueig de capitals i frau fiscal.

3. Un titular que revoluciona la monarquia

El diari Tribuna de Ginebra va publicar aquest mes de març que el fiscal Yves Bertossa ha trobat evidències del moviment milionari al país helvètic. A aquesta notícia va contestar la Fiscalia Anticorrupció amb comissió rogatòria, la qual va enviar a Suïssa per a accedir a les dades sobre la suposada donació de 65 milions d’euros des de Lucum a un compte de Corinna.

Mentrestant, el diari britànic The Telegraph revela que Felip VI apareix com el segon beneficiari de la fundació Lucum i al dia següent renúncia a l’herència i retira l’assignació que rep el seu pare cada any de l’Estat. El rei Joan Carles no ha rebut de moment cap notificació o requeriment d’autoritat judicial o fiscal, ja siga nacional o estrangera, segons ha assenyalat el seu lletrat.

També et pot interessar