Cinc anys després del volcà de La Palma: la reconstrucció avança, però la normalitat encara està lluny

El 19 de setembre de 2021, poc després de les tres de la vesprada hora local, la terra es va obrir en la zona de Cabeza de Vaca, a l'illa canària de La Palma, iniciant una erupció històrica d'un volcà que encara no tenia nom i que es prolongaria durant 85 dies. Va estar expulsant lava fins el 13 de desembre d'aquell any, un espectacle natural que va atemorir la població resident i va tindre tota Espanya amb l'ai al cor durant mesos. Afortunadament, no es van registrar víctimes mortals, però les destrosses materials van ser abundants. El paisatge de La Palma ha quedat inevitablement transformat amb les cicatrius causades pel magma i la cendra, i la vida quotidiana en l'illa tampoc ha tornat a ser la mateixa.

La lava procedent del volcà, que el 2024 es va batejar oficialment com Tajogaite, va cobrir més de 1.200 hectàrees dels municipis de El Paso, Los Llanos de Aridane i Tazacorte, al sud-oest de l'illa. Un total de 1.676 edificacions van quedar esfondrades, entre elles 1.345 vivendes d'ús habituals. Barris sencers van quedar soterrats i milers de persones van haver d'abandonar sa casa, creant-se una crisi residencial sense precedents.

Cinc anys després de l'erupció, la reconstrucció ha permés recuperar bona part de les infraestructures i servicis, però la normalitat no ha arribat per igual a tots. El govern espanyol assegura que s'han mobilitzat més de 1.200 milions d'euros per a la reconstrucció i ha finançat actuacions en carreteres, xarxes de subministrament d'aigua, sanejament i altres infraestructures municipals. També es mantenen mesures de suport econòmic: l'executiu central ha prorrogat durant 2026 la deducció del 60% en l'IRPF per als residents de l'illa i ha habilitat 100 milions d'euros addicionals per a ajudes, especialment dirigides al sector agrari.

L'habitatge continua sent, no obstant això, un dels principals problemes. El 2024, el govern regional va iniciar un model de compensacions econòmiques en què garantien a totes les persones que van perdre alguna propietat recuperar-ne el valor. Moltes famílies han rebut compensacions o han pogut reconstruir pel seu compte, però encara hi ha qui viu en allotjaments provisionals. Segons dades difoses este divendres per RNE, queden 68 famílies allotjades en cases modulars i de fusta. El govern canari assegura que les ajudes han permés aprovar unes 200 llicències per a construir vivendes noves i que ja hi ha persones que han tornat a viure sobre les colades.

També persistixen zones on la recuperació avança de manera gradual. En Puerto de Naos i La Bombilla, a l'oest del Tajogaite, continua la vigilància dels gasos volcànics i el retorn dels residents s'autoritza de manera progressiva: esta setmana el cabildo ha elevat a 1.182 els pisos amb permís de tornada a Puerto de Naos i a 65 en La Bombilla. Mentrestant, alguns habitatges i locals continuen pendents d'autorització.

La reconstrucció de carreteres tampoc ha acabat: les obres de la LP-2, eix estratègic per a unir Los Llanos de Aridane amb la zona sud de La Palma i que discorre sobre les colades està al 30% d'execució. La previsió és que els treballs de reparació finalitzen durant el primer trimestre de 2027.

El turisme comença a revifar

Mentrestant, el Tajogaite s'ha convertit en un dels principals reclams turístics de La Palma. Puerto de Naos, un dels principals nuclis turístics de la costa oest de l'illa, ha recuperat este estiu bona part de l'activitat. La recuperació es percep al carrer, amb més turistes, establiments oberts i el retorn dels grans esdeveniments després de diversos anys.

També es nota en l'ocupació hotelera del terme municipal: per exemple l'Hotel Meliá, el que més capacitat té de la zona amb unes 470 habitacions i al voltant de 1.100 llits, ha registrat un 84% a l'agost i un 66% al juliol i setembre, i preveu aconseguir el 99% este cap de setmana amb motiu de la Isla Bonita Love Festival. La consellera de Turisme del Cabild de La Palma, Raquel Rebollo, ha assenyalat que l'estiu ha sigut "molt bo" i que les dades d'ocupació registrades suposen un 20% més que l'any passat i són, segons li han traslladat, les millors de l'última dècada.

El llegat científic de l'erupció

Més enllà del rastre de destrucció i desolació, el volcà Tajogaite també ha deixat un llegat científic que es traduïx en un reforç de les capacitats de vigilància volcànica, investigació i gestió dels perills geofísics. En vespres del quint aniversari del procés eruptiu, l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) destaca que des d'aleshores ha incorporat noves xarxes d'observació, eines d'intel·ligència artificial, sistemes de modelització i noves línies de treball en geoquímica i comunicació científica.

Indica que també que l'ocorregut va tindre "un gran impacte" dins del Ministeri de Transports, que va optar per reformar l'IGN perquè els perills geofísics, entre els quals es troba l'activitat volcànica, estigueren més ben articulats.