CIEs No denuncia l’internament de menors i víctimes de tràfic de persones a Sapadors
S’han comptabilitzat almenys deu morts entre els murs d'aquests centres o durant el trasllat policial.
La plataforma CIEs No ha denunciat que quasi dues de cada deu persones internes al centre de Sapadors feia més de deu anys que vivia a Espanya o en un altre país de la Unió Europea, que onze eren menors i que dotze dones eren presumptes víctimes de tràfic de persones. Són dades que s’extrauen de l’informe publicat aquest dilluns “CIE de Sapadors: sense dret a tindre drets”, que recull les conclusions de prop de mig miler de visites realitzades en els dos últims anys.
Han passat deu anys des que un grup de persones voluntàries van constituir la campanya pel tancament dels centres d'internament i la fi de les deportacions. “No hi ha res a celebrar. L’existència d’aquestes presons racistes on es reclou persones que no han comés cap delicte continua sent una trista realitat”, critiquen. Des que es van obrir a Espanya, la campanya ha comptabilitzat almenys deu morts entre els seus murs o durant el trasllat policial. Al CIE de València hi ha hagut tres morts i hi ha confusió sobre una possible quarta víctima, un cas que han demanat al Defensor del Poble que s'investigue. “Ningú ha assumit la responsabilitat que, per acció o omissió, va tindre en la mort d’una persona que estava sota la custòdia de l’Estat”, lamenta l’informe.
Mig centenar de queixes al centre de València
A Sapadors es reclou gent jove que s’ha jugat la vida travessant mig Àfrica i creuant la mar en una pastera “a la recerca del paradís”. Les dades extretes de les visites a interns a les instal·lacions de València detallen que la meitat tenen menys de 30 anys i procedeixen dels països del Magrib i l'Àfrica subsahariana. “Al CIE no sols pateixen la deterioració de les instal·lacions i les deficiències en serveis, sinó que molts conten haver patit mals tractes per part de la policia”, expressa el text.
El 2019, la campanya va rebre queixes de cinquanta persones per tracte intimidatori, degradant o racista. El document recull un parell de casos denunciats davant la justícia: un es va arxivar perquè, segons la policia, el denunciant es va retractar i l’altre va ser deportat sense aclarir el succeït. Després d’un mes de mitjana de tancament, moltes d’aquestes persones són deportades, però un important percentatge són alliberades: segons les dades de la plataforma, el 44% de les persones registrades el 2018 i el 32% el 2019 van ser posades en llibertat.
En memòria de Marouane
L’estat emocional de fracàs i ansietat pot portar els interns, a vegades, a situacions extremes, com ara la del jove al qual es dedica l’informe. El 15 de juliol del 2019, Marouane Abouobaida, un jove marroquí de 23 anys, va morir a Sapadors sense que fins ara s’hagen aclarit les circumstàncies que van envoltar la versió oficial del suïcidi. El xic acabava de rebre una pallissa i, estant convalescent, el van ficar en una cel·la d’aïllament per a “protegir-lo dels agressors”, segons la policia. Una hora abans de llevar-se la vida, va denunciar els dolors que patia, però ningú en va fer cas. Deu dies després de la defunció, el jutge de vigilància de Sapadors va dictar un acte que ordenava a la policia l’aplicació de 16 mesures referides a la prevenció dels intents de suïcidi i als criteris per a sotmetre a aïllament.
