El CGPJ reprén els nomenaments en no haver-se arribat a un acord per a la seua renovació
L'òrgan fa dos anys i tres mesos que està en funcions i aquest dijous ha previst una reunió extraordinària amb huit nous nomenaments.
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l'òrgan de govern dels jutges, fa dos anys i tres mesos que es troba en funcions i en el centre de la polèmica política pel retard de la renovació dels seus membres. L'últim intent d'acord entre el PP i el PSOE va fracassar la setmana passada i ara, el CGPJ reprén els nomenaments que havia frenat davant un acord polític que finalment no s'ha produït. El ple del CGPJ es reuneix aquest dijous de manera extraordinària amb huit nous nomenaments en agenda. L'actual CGPJ es va conformar el 4 de desembre de 2013, quan el PP de Mariano Rajoy tenia majoria absoluta.
La setmana passada, el president del CGPJ, Carlos Lesmes, va posposar els nomenaments a l'espera d'un acord, però huit vocals van forçar-ne la inclusió en el ple. Finalment, davant el que semblava un pacte imminent, també aquests van acceptar ajornar una setmana aqueix punt. Des que aquest CGPJ està en funcions ha aprovat 72 nomenaments, generalment amb una àmplia majoria, i aquest dijous n’estan previstos huit més: tres places en el Suprem, les presidències dels tribunals superiors de justícia del País Basc i de Canàries, la presidència d'una sala del TSJ basc, i les presidències de les audiències provincials de Salamanca i Almeria.
Socialistes i populars van acabar trencant les negociacions. El PP va vetar un dels candidats del govern –el jutge José Ricardo de Prada, que va formar part del tribunal del cas Gürtel– i l'executiu creu que ho fa per haver fet el seu treball, no per tindre una determinada adscripció partidista, raó per la qual no accepta el veto.
La setmana que ve el ple del Congrés reprendrà el debat de la proposició de llei impulsada pel PSOE i Unides Podem precisament per a evitar que el CGPJ designe càrrecs judicials una vegada conclòs el seu mandat constitucional de cinc anys.
