El CERAI i Escoles que Alimenten reclamen menjadors escolars adaptats a les particularitats del món rural
Un estudi realitzat a vint centres de l'Alt Palància identifica un greuge comparatiu entre centres educatius rurals i urbans pel que fa al servei de menjador
El Centre d'Estudis Rurals i Agricultura Internacional (CERAI), en col·laboració amb la Plataforma Escoles que Alimenten i en el marc del projecte La sostenibilitat al plat, ha presentat aquest dissabte un estudi preliminar sobre la situació dels menjadors escolars a les zones rurals. S'ha treballat amb més de vint centres educatius de l'Alt Palància i s'ha pogut identificar una "desigualtat notòria" entre els menjadors de les zones urbanes i els de les rurals.
El document conclou que els menjadors escolars rurals pateixen un greuge comparatiu "a causa d'una normativa que no els té en compte les particularitats" perquè està dissenyada sobre la base d'un model d'escola urbana. "Els pobles necessitem una normativa adaptada, tant en termes econòmics com respecte a les mesures higienicosanitàries", manifesta Sarai Fariñas, tècnica de Cerai.
L'estudi planteja que, en alguns casos, la situació d'aquests menjadors és deficitària. El preu del menú actual (4,25 €) a vegades no és suficient per a aconseguir una ràtio tan xicoteta de xiquets i xiquetes. "De manera que moltes empreses decideixen no vindre fins als pobles perquè no els ix a compte", afegeix Fariñas. I com que hi ha poques empreses disposades a arribar fins als centres rurals agrupats (CRA), aquests tenen poca capacitat de negociació, per exemple, per a millorar la qualitat dels menús. "De vegades el menú arriba, en gelat, dilluns per a tota la setmana", explica Sarai Fariñas, un greuge comparatiu respecte als centres que tenen cuina in situ cada dia.
Mario Estarlich, veí de Sellent (Ribera Alta), porta el fill a l'escola rural i valora positivament el servei de menjador. "Ens aporta molta facilitat, perquè treballem i el podem deixar tot el dia". No obstant això, lamenta que l'única alternativa siga un servei de càtering: "El meu fill té una al·lèrgia a l'ou i no se'ns informa el dia que hi ha ou per quin substitut li canvien el menjar".
Des de CERAI defenen, a més, que l'existència dels menjadors escolars té un gran potencial de desenvolupament local com a estratègia d'antidespoblament, ja que facilita la conciliació de la vida laboral i familiar. Així mateix, poden exercir un paper fonamental en el canvi de model agroalimentari, promovent l'ús d'aliments locals i enfortint les activitats productives de la zona. "Resulta incongruent que a les zones on es cultiven els aliments resulte més difícil accedir-hi", emfasitzen des de CERAI.
Per a compartir les conclusions de l'estudi, aquest dissabte s'ha organitzat a Navaixes (Alt Palància) una jornada reivindicativa per a reclamar menjadors escolars rurals que siguen sostenibles econòmicament i ambiental.
La jornada, marcada per un ambient lúdic, ha inclòs activitats per a tota la família, com l'exposició de productes locals, un taller de serigrafia i música. També ha tingut, però, un marcat caràcter reivindicatiu.
Així, una performance ha encetat a la campanya Menjadors sostenibles, territoris possibles. Justament després d'aquesta representació, s'ha fet la lectura d'un manifest presentat per CERAI, Escoles que Alimenten, famílies, les direccions d'alguns centres escolars i altres entitats.
