El primer Tots Sants de la zona zero: 229 víctimes recordades en uns cementeris ja reconstruïts
Este dissabte, en una jornada dedicada al record de les víctimes, milers de visitants tornen als recintes que fa un any van quedar coberts de fang
Els cementeris dels municipis més afectats per la dana del 29 d’octubre del 2024 —la majoria a l’Horta Sud, però també a Algemesí (Ribera Alta), Chiva (Foia de Bunyol) i Utiel— viuen una jornada de Tots Sants especialment emotiva. Centenars de familiars ofrenen flors als 227 nínxols de les víctimes per les inundacions d'aquell dimarts.
Les dos víctimes oficials restants, Elisabeth Gil, de 38 anys i desapareguda al Poio, i Francisco Ruiz, de 64 anys i desaparegut a Montserrat (Ribera Alta), encara no han tingut sepultura digna. Un any després de la dana encara no han trobat els cadàvers, però les seues famílies aprofiten encara un dia com hui per a recordar la seua absència.
Un any després de la riuada que va inundar i omplir de fang els recintes funeraris, els milers de valencians i valencianes ja poden entrar-hi per a retre homenatge als seus difunts. El xoc de la catàstrofe i els treballs per a retirar el fang de garatges, baixos i carrers, així com les deixalles, mobles i cotxes, van deixar aleshores la celebració de Tots Sants en un segon pla.
Fa un any, les sepultures plenes de fang, els camins intransitables i les flors arrossegades per l'aigua van fer de la festivitat una jornada de silenci. Enguany, però, els cementeris tornen a obrir amb normalitat després d’un intens treball de neteja, restauració i manteniment que han dut a terme els ajuntaments junt amb centenars de voluntaris.
El cementeri de Catarroja, un dels més afectats per la riuada, hui és símbol d’eixa recuperació. On abans hi havia fang i desperfectes, ara es veuen gerros nous, flors fresques i famílies que tornen a visitar els seus nínxols.
En altres localitats de l’Horta Sud, com Silla o Albal, han reforçat els servicis municipals de neteja i seguretat i s’ha ampliat l’horari d’obertura per a facilitar l’afluència d’un veïnat que encara guarda molt present el record d’aquells dies.
En municipis com Paiporta, per exemple, el cementeri no va patir danys directes, però els esforços es van centrar a localitzar persones desaparegudes i garantir subministraments bàsics, com menjar, aigua i medicaments, per a aquells que no podien eixir de casa. En altres pobles, els consistoris, en coordinació amb la Diputació de València, van haver de traslladar els difunts a altres pobles per la impossibilitat d’accedir als cementeris locals.
A Torrent i Alcàsser, cada ajuntament ha habilitat línies d’autobús especials per a facilitar els desplaçaments als recintes, mentre que a Alzira i Benifaió han condicionat nous espais d’aparcament i han col·locat punts d’informació i flors solidàries. A més, moltes localitats han organitzat misses i actes en memòria de les víctimes de la dana, amb l’assistència de familiars, voluntaris i representants municipals.
El record del fang i la destrucció d’aquells dies conviu hui amb la serenitat dels cementeris reconstruïts. Per a molts veïns, tornar a eixos espais significa tancar un cercle i reafirmar la força d’una comunitat que, un any després, continua fent memòria per aquells que ja no estan.
