CEAR demana garantir l’accés al dret d’asil i no usar la pandèmia com a “excusa”

Tot i l’augment de peticions, el percentatge de persones que aconseguiren protecció internacional es desploma del 24% de 2018 al 5% de 2019.

FOTO PORTADA: Un grup de refugiats es manifesta davant d’un cordó policial a les oficines d’ACNUR d'Atenes, Grècia, el passat 29 de maig

Al llarg de 2018, el nombre de persones que escapaven de la persecució, les guerres o les violacions sistemàtiques dels drets humans va ser de quasi 71 milions. Una xifra mai vista en aquest segle. Moltes d’elles tractaren de refugiar-se en Espanya, però trobaren multitud de traves burocràtiques, i ara la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) reclama a les autoritats que no utilitzen la pandèmia de la Covid-19 com a “excusa” per a no respectar el dret d’asil.

Amb motiu del Dia Mundial del Refugiat, que se celebra el 20 de juny, la institució ha presentat l'informe anual amb el títol “Les persones refugiades a Espanya i Europa”. Demanen garantir l’accés a aquest dret a les milers de persones bloquejades en països no segurs com a conseqüència del tancament de fronteres i un control migratori més restrictiu. En el cas d’Espanya, l’any passat es va arribar a un nou registre històric de sol·licitants d’asil, 118.264, que el van situar com a tercer país de la Unió Europea i el cinqué del món en noves peticions. De fet es va duplicar el seu registre històric de sol·licitants de protecció internacional aconseguit el 2018. El 77% del total va procedir de sis països americans: Veneçuela (40.906), Colòmbia (29.363), Hondures (6.792), Nicaragua (5.931), El Salvador (4.784) i el Perú (3.989).

CEAR ha avisat que l’emergència sanitària planteja “nombrosos reptes en matèria d’accés al dret d’asil”: els confinaments, el tancament de fronteres, les precàries condicions higièniques en els camps de refugiats i els problemes econòmics. Amb vist a la desescalada, demanen assegurar l’accés a la protecció internacional i uns estàndards de qualitat durant el procés. Així mateix, insten a posar en marxa mesures de regularització extraordinàries i concloure els més de 100.000 expedients pendents de resolució. Segons Eurostat, a la fi d’abril de 2020 hi havia 140.640 sol·licituds d’asil pendents a Espanya.

Les demandes favorables es desplomen del 24% al 5%

Tot i l’augment de peticions, el percentatge de persones que van aconseguir protecció internacional es va desplomar: només es va oferir protecció al 5,2% de les demandes, en contrast amb el 24% de l’any anterior i el 31% de mitjana de la Unió Europea. L’organització apunta que el 2019 van augmentar les dificultats per a accedir al procediment, amb esperes per a formalitzar la sol·licitud en ocasions superiors a un any i les polítiques d’acolliment i inclusió “van ser insuficients”. “Espanya va posar nombroses traves perquè moltes persones puguen sol·licitar asil al nostre país, amb la persistència de les devolucions en calent, l’exigència de visat de trànsit a les persones originàries de Síria, Palestina o el Iemen, o dificultant els processos de reagrupació", ha assenyalat la directora de la comissió, Estrella Galán.

Paguen 3.000 dòlars pel viatge en pastera

Com a exemple d’aquests obstacles, CEAR ha facilitat el testimoni d’Ahmed, un jove iemenita que va tractar de travessar la frontera de Melilla sis vegades. “Vist que era impossible creuar a peu ho vaig fer per mar. Vaig pagar tres mil dòlars per agafar la barca que em portaria a Chafarinas”, explica. Sobre aquest tema, CEAR subratlla “la paradoxa” que a les persones que fugen del conflicte al Iemen “Espanya els dificulta l’entrada a través del visat de trànsit al mateix temps que resol favorablement totes les sol·licituds d’asil d’aquesta nacionalitat”. “Veiem com aquesta exigència aboca aquestes persones a haver de recórrer a traficants i prendre rutes més perilloses”, ha destacat Galán.

A més, l’estudi alerta de la reobertura de la “perillosíssima” ruta marítima atlàntica cap a Canàries, amb un important augment d’arribades a partir de l’últim quadrimestre de 2019 fins a l’actualitat, i els impediments dels trasllats a la península amb la consegüent saturació dels recursos existents.

També et pot interessar