CEAR demana accelerar el procediment d'asil a persones refugiades

Per llei, el temps mitjà per a poder formalitzar el procés de petició d'asil quan es busca un refugi lluny de casa per la guerra, les persecucions polítiques o les catàstrofes naturals és de 3 a 6 dies però, segons la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), en realitat no baixa de sis mesos. Han denunciat les greus dificultats que hi ha per a accedir a aquest procediment i es calcula que la xifra de 118.800 peticions d'asil oficial es queda curta, i realment arribaria a 200.000 amb les persones que es queden fora del sistema esperant una cita. Peticions que en el 59% dels casos són denegades.

Per comunitats autònomes, la Valenciana, amb vora 7.300, és la quarta en nombre de sol·licitants. Molt lluny de la primera: Madrid, que arriba quasi a 48.000. D’aquestes vora 4.300 peticions, l'any 2021, es va passar a 7.258 el 2022. Un 70% més, sobretot per les dades de la província de València. 

Les peticions són el camí que emprenen moltes persones que busquen un nou sostre, i a la Comunitat Valenciana set de cada deu sol·licitants d'asil provenen de Sud-amèrica: països com Veneçuela, Colòmbia o Hondures. Precisament d’aquest país ve Teresa, que explica que va fugir perquè la van amenaçar d’anar a sa casa, segrestar-li el fill i assassinar la seua família.

La procedència americana és una de les raons que al·lega el govern espanyol per a resoldre només un 16% dels expedients d’asil que es presenten. Una xifra molt allunyada del 35% dels casos que es resolen de mitjana a la Unió Europea.

Jaume Durà, responsable de l’equip jurídic de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) al País Valencià, explica que el perfil de les persones que demanen l’asil a Espanya és molt similar al de la resta de països de la Unió Europea, però que la taxa de reconeixement és molt inferior. Per això CEAR demana accelerar el procediment d'asil per acostar-lo al que segueixen els ucraïnesos, als qui la Unió Europea va obrir la porta de bat a bat.

Anastàsia és una activista ucraïnesa que vivia a Rússia, i explica que ella no va emigrar fugint de la pobresa perquè tenia un treball estable, una casa i un cotxe, sinó que ho va fer per salvar la vida, que corria perill. La Comunitat Valenciana, sobretot Alacant, ha sigut el lloc preferit pels ucraïnesos i ucraïneses per establir-s'hi mentre dura el conflicte. I és un destí on també voldrien assentar-se molts altres exiliats, explica Farzap Heqmt, un refugiat sirià que assegura que València és el millor lloc per a viure.