Cas de La Manada: deu anys de la violació grupal que ho va canviar tot

Este dimarts fa deu anys de la violació grupal coneguda popularment com el cas de La Manada, que ha marcat un abans i un després en la concepció i el tractament de la violència sexual contra les dones. Aquella agressió, ocorreguda durant les festes de Sant Fermí del 2026, va sacsejar tot Espanya. Les circumstàncies de brutalitat que l'envoltaren, amb cinc joves que acorralaren una xica de 18 anys en un portal estret, i els intents posteriors de desacreditar i qüestionar el relat de la denunciant van provocar una mobilització social sense precedents al país que va arribar al punt àlgid com una reacció en contra de la primera sentència judicial dictada per l'Audiència de Navarra, dos anys més tard.

L'esclat d'indignació va transcendir les muralles de Pamplona, impulsat al crit de "Jo sí que et crec", i va servir de catalitzador per a posar el consentiment al centre del debat públic, fer una revisió col·lectiva sobre els seus límits i, en última instància, transformar la legislació sobre els delictes sexuals amb l'aprovació de l'anomenada llei del "només sí és sí".

Tot va començar en la matinada del 7 de juliol de 2016, amb la capital navarresa immersa en els Sanfermines. Una jove madrilenya de 18 anys va denunciar que cinc homes d'entre 26 i 29 anys l'havien violada dins d'un portal. El grup es feia dir La Manada en un xat de WhatsApp, en què a més van compartir vídeos de la brutal agressió sexual mentre se'n vanaven. La reacció de l'administració va ser immediata, i ràpidament es posaren en marxa els ressorts institucionals per a atendre la víctima i hores després eren detinguts. Els deien Alfonso Jesús Cabezuelo, José Ángel Prenda, Antonio Manuel Guerrero, Jesús Escudero i Ángel Boza. Tots cinc ingressaren el 9 de juliol a la presó provisional sense fiança, on continuen després d'haver sigut condemnats. Només un d'ells ha començat a gaudir de permisos penitenciaris.

Un punt d'inflexió

El cas va activar una onada feminista històrica, que va desembocar en una vaga massiva l'any 2018 i que culminaria amb un canvi de paradigma: del "no és no", al "només sí és sí". Però també va desencadenar un dels processos judicials més controvertits dels últims anys. La sentència de l'Audiència Provincial de Navarra va condemnar els cinc acusats a nou anys de presó, però no per una agressió sexual, sinó per un delicte continuat d'abús sexual, perquè els magistrats no van apreciar intimidació en els fets. Milers de dones es llançaren aleshores al carrer al crit de "Germana, jo sí que et crec". La societat va començar a qüestionar la justícia que exigia a les víctimes resistència física per demostrar una violació. Centenars de dones compartiren la seua experiència amb l'etiqueta #Cuéntalo. Un canvi social profund començava a accelerar-se.

Van haver de passar tres anys fins que el Tribunal Suprem corregira les sentències anteriors i concloguera que, efectivament, el que va patir aquella jove havia sigut una agressió sexual múltiple i era víctima d'una violació continuada. La pena va passar de nou a quinze anys de presó i la sentència va fixar una doctrina que marcaria la interpretació dels delictes sexuals en els anys següents.

El cas va suposar un punt d'inflexió davant les agressions sexuals, va donar més visibilitat al problema i va provocar una onada de solidaritat amb les víctimes. Pamplona va reaccionar i ho va fer al carrer, amb una resposta que després es va estendre per tota Espanya. Aquella sacsejada social i judicial va ser el germen de la Llei de garantia integral de la llibertat sexual —la del "només sí és sí"—, que va eliminar la distinció entre abús i agressió i va focalitzar-se en el consentiment. Una norma, de què va fer bandera l'exministra d'Igualtat de Podem Irene Montero, que no va estar exempta perquè va dur associada una rebaixa de condemnes i excarceracions, incloses les reduccions de 15 a 14 anys de presó per a tres dels membres de La Manada.

Les víctimes, en el centre

Amb motiu d'esta efemèride, Les notícies del matí ha entrevistat Vicente Magro, un dels cinc magistrats del Suprem que va elaborar aquella sentència històrica. En la ràdio d'À Punt ha reflexionat sobre la transcendència que ha tingut aquella resolució judicial per a entendre les víctimes i determinar el que es considera "intimidació". "Els fets provats i descrits en el relat [de la víctima] apuntaven clarament a una situació intimidatòria, amb cinc persones en un lloc recòndit. Nosaltres especificàvem [en la sentència] que, quan es parla d'intimidació no és la referència subjectiva que pot tindre una persona, sinó el fet objectiu. I aquella situació ho era clarament", exposa Magro.

Segons explica, la sentència coneguda el 21 de juny del 2019 "va marcar un abans i un després" i, juntament amb jurisprudència i reformes legals posteriors que l'acompanyaren, va "posar els punts sobre les is" per a consolidar un canvi de paradigma en les relacions sexoafectives: "Qualsevol acte sexual amb una dona necessita un consentiment clar". "Lluny han quedat les èpoques en què, en un interrogatori, se'ls preguntava si es van resistir o digueren que no. Això ha passat a la història".

Magro posa també el focus en les víctimes i els danys morals irreversibles que patixen, perquè no tornen a ser les mateixes. "Una dona víctima de violació mai tornarà a l'abans. Siga quina siga la indemnització, no hi ha diners perquè una dona violada torne a la situació anterior a la violació", assegura el jurista. I això obliga a posar les víctimes d'agressió sexual al centre dels procediments i acompanyar-les amb assistència psicològica, social i econòmica. "No se'ls pot deixar a soles. Cal protegir-les i tenen dret a tindre por", ha remarcat.