La carrera espacial, en femení

Cinquanta anys després de l'arribada a la Lluna, l'administració de Donald Trump vol que un nord-americà torne a xafar-la. O més exactament, una nord-americana. Els Estats Units llançaran una nova campanya en els pròxims 5 anys i, aquesta vegada, hi haurà una dona entre els tripulants, segons va anunciar el vicepresident Mike Pence al març passat. 

"És la voluntat d'aquesta administració", va dir Pence, "tornar a dur astronautes a la Lluna en els pròxims cinc anys", de manera que "la primera dona i el pròxim home que tornen a xafar el satèl·lit seran nord-americans". El paper de les dones en la carrera espacial no ha sigut sempre visible ni reconegut, i sembla que la nova missió, de nom Artemisa, germana bessona en la mitologia del déu Apol·lo, pretén redimir, en certa manera, dècades d'exclusió. 

"Em vaig quedar amb ganes d'enviar-ne uns quants més"

Quan Armstrong, Collins i Aldrin arribaren a la Lluna, poc abans d'allunar, una alarma va saltar en el mòdul d'aterratge: codi 1202. L'error es va transmetre de manera immediata al centre d'operacions de Houston, que havia de decidir en qüestió de segons si avortar o aterrar. Després d'una ràfega de ràpides telefonades s'adverteix que l'origen de l'alarma és que el processador de bord ha eliminat de la llista tasques poc prioritàries, per a destinar tots els recursos al descens. Un enginy de la ciència que va permetre aterrar amb èxit i que la missió deu a una dona. 

Margaret Hamilton, matemàtica i enginyera del MIT, va ser l'autora. En una entrevista recent ha confessat que va entrar en el projecte perquè li semblava bona idea enviar a la Lluna uns quants homes que ella coneixia. "Em vaig quedar amb ganes d'enviar-ne uns quants més", ha assegurat.

Les 13 del Mercury

Anys abans, en l'inici de la carrera espacial, no existien ordinadors capaços de fer les operacions que traçaven les trajectòries de les naus. Així és que fins que van començar a usar-se les grans computadores, aquestes operacions les feien dones. Milers, que van desenvolupar el treball en l'ombra i no van tindre el mateix reconeixement que els seus col·legues. Poc s'havia parlat d'elles fins que Margot Lee Shetterly va publicar el llibre Hidden Figures, que després es faria pel·lícula. És una de tantes mostres de productes audiovisuals relacionats amb la Lluna. 

Algunes van voler passar a l'acció. És coneguda la història de les 13 del Mercury, la cara oculta del projecte que va dur els americans a l'espai en 1961. Enric Marco, tècnic superior d'Astronomia a la Universitat de València, explica que, al mateix temps que es desenvolupava aquell projecte, la iniciativa privada va seleccionar i va entrenar 13 dones per a anar a l'espai en la missió. La NASA, en saber-ho, ho va vetar i va tancar el projecte. "Una decisió absurda" diu Marco: "Es van fer les mateixes proves físiques i psicològiques i, moltes vegades, les dones superaven els homes en els tests". En la carrera espacial, segons el professor, la dona ha estat menys valorada "de manera injusta", sobretot als Estats Units, i no tant a l'URSS. 

De fet, la cancel·lació del programa de dones del Mercury va suposar una nova derrota dels Estats Units en els inicis de la carrera espacial: una soviètica, Valentina Tereixkova, va ser la primera dona a anar a l'espai. Els Estats Units van haver d'esperar fins als anys huitanta per a enviar-hi la primera nord-americana, Sally Ride. En la dècada dels huitanta, 16 dones més van viatjar a l'espai. Una d'aquestes pioneres, Eileen Collin, va dir: "Si tens un somni, és possible... Jo l'he complit ací".