Carmen Grau: “Davant d’una emergència, el ciutadà necessita informació clara i concisa i poder confiar en el sistema”
L’experta en gestió de desastres valora el pla de la Generalitat com un exercici “positiu”, però considera que s’han de desenvolupar punts com els tipus d’alertes o la formació a la ciutadania
“El 29 d’octubre van fallar moltes coses, lamentablement. Però sobretot va haver-hi una falta d’informació més oficialitzada, més ràpida i detallada. Va ser un desastre molt complex, amb zones on plovia i altres on no. Es va evidenciar una falta de coneixement transversal del nostre territori, de coneixement propi i a l’hora de transmetre-ho a la ciutadania”. Així de clar s’ha pronunciat la investigadora sobre prevenció i gestió de desastres de la Universitat de Waseda, al Japó, Carmen Grau, sobre la pregunta de què va fallar el dia de la barrancada a la província de València, amb un balanç de 228 víctimes mortals —tres d’elles encara desaparegudes—. Així doncs, ha deixat clar que, davant d’una emergència per una catàstrofe —inundació o incendi forestal—, és fonamental que la ciutadania tinga informació “clara i concisa” sobre com ha d’actuar i també ha de poder confiar en el sistema. Un aspecte encara pendent d’implementar en els plans actuals d’emergències.
En una entrevista este dilluns en Les notícies del matí, l’experta, natural de Tavernes de la Valldigna, ha analitzat els punts més destacats del Pla d'anàlisi, anticipació i reacció davant de catàstrofes naturals, elaborat per la vicepresidència dirigida per Francisco José Gan Pampols. Tot i que ha reconegut que és “molt positiu” que el govern valencià plantege canvis en la gestió de les emergències, assegura que hi ha alguns aspectes a desenvolupar, com les actuacions que s’haurien de dur a terme segons el nivell d’alerta actiu o el protocol per a enviar avisos a la ciutadania.
Segons el text, ara en exposició pública, amb un avís roig de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), el trànsit estaria restringit i se suspendrien les activitats a l'aire lliure. A més, s’inclourà un nivell d'alerta superior, el color negre, per a situacions excepcionals de risc extrem. Assegura que incloure esta alerta no és negatiu, però apunta que no queda definit quines accions comporta activar este nivell d’emergència. “Necessita desenvolupar-se més. Queda un poc ambigu en el pla”, i afegeix: “Al Japó tenen cinc nivells i el negre és per a quan no pots fer res i la vida corre perill. En el pla director no queda ben definit. Les alertes s’haurien d’explicar millor, sobretot sobre quan s’ha d’evacuar la població vulnerable”.
Així mateix, Grau apunta al fet que Espanya té uns “bons mecanismes dins dels estàndards internacionals”, però que el dia de la dana “no es van aplicar correctament”, i les modificacions s’haurien de fer en eixe sentit. A més, afirma que li “preocupa” sobre com este pla valencià s’integrarà amb la resta de les autoritats competents, sobretot amb les municipals, que recorda que són les primeres encarregades d’implementar les mesures de prevenció.
D’altra banda, Grau també ha parlat de la seua participació com a assessora de tres municipis afectats per la dana, com són Catarroja, Aldaia i Massanassa, en un projecte liderat per la Universitat Politècnica de València per a revisar els plans d’actuació davant d’inundacions. Així, ha explicat que en els últims mesos han fet un diagnòstic del que va ocórrer el 29-O, d’altres inundacions i de com es va actuar, per a fer propostes de millora. A més, ha avançat que a partir de la setmana que ve faran sessions de formació en escoles, residències i ajuntaments perquè la ciutadania conega el poble, els llocs d’evacuació i les rutes per a accedir-hi en cas d’emergència.
