Carència "alarmant i vergonyosa" de recursos de salut mental als centres penitenciaris valencians
Un informe de l'Observatori sobre Salut Mental a la presó denuncia la impossibilitat de tractament i reinserció amb els recursos actuals
Tot i que el 40% reclusos té problemes de salut mental, els psiquiatres no abunden en les presons valencianes. El cas del centre penitenciari de Picassent n'és paradigmàtic: l'any passat només hi havia un psiquiatre durant sis mesos en un entorn en què el 65% dels interns pren algun tipus de medicació psiquiàtrica i on l'índex de suïcidis és entre 11 i 14 vegades superior al de la ciutadania general. Aquesta carència, a més de posar en risc la integritat dels reclusos (6.308 l'any passat a la Comunitat Valenciana, el 90,8% homes), qüestiona la funció constitucional de l'empresonament, que és la reinserció dels reclusos.
Ho adverteix l'últim informe de l'Observatori sobre Drets Humans i Salut Mental en la Presó que cada any publica l'associació Àmbit. "El fracàs del sistema de salut mental ha convertit les presons en un psiquiàtric", adverteix el seu director, Javier Vilalta. "La presó no és el lloc per a tractar les persones amb trastorns mentals. Prima més la condició de reclús que la de pacient" apunta la psicòloga Clara Mateo, una de les autores de l'informe. Adverteix que en presó és dona el primer contacte amb la salut mental de molts reclusos, que no havien sigut diagnosticats i acaben rebent un tractament abocat al fracàs, per la carència de recursos (psiquiatres o psicòlegs i infermers especialitzats en salut mental) i la sobre medicació per a tindre'ls controlats. "Molts acaben amb mesures d'aïllament, que a la fi és l'únic recurs que els queda als centres", ha lamentat Mateo.
L'observatori recomana transferir les competències
Àmbit elevarà l'informe a Nacions Unides i la Unió Europa perquè observadors internacionals visiten les presons valencianes. L'associació recomana traslladar les competències penitenciàries a la Comunitat Valenciana, a fi de poder integrar els tractaments dins la xarxa de salut pública autonòmica, o almenys fer un seguiment de l'historial psiquiàtric del pacient, un fet que ara complica la gestió estatal dels centres, que correspon a Institucions Penitenciàries.
"La falta de recursos sanitaris a les presons i els centres d'internament d'estrangers —l'existència dels quals qüestiona obertament l'informe— és alarmant i vergonyosa i gran part de la població general és desconeixedora d'això, per la qual cosa és necessària la divulgació", apunta l'estudi en la part de conclusions. I és en el vessant comunicatiu on posa l'accent també la fiscal de delictes d'Odi Susana Gisbert, que l'ha presentat. Entén que "la visibilització" de la realitat, obri l'oportunitat d'activar mecanismes a favor d'un millor i més específica atenció psiquiàtrica als i les recluses.
La Generalitat contractarà 36 professionals més
Entre el públic de l'auditori de la facultat de Dret de la Universitat de València estava Rafael Tabares, el comissionat de la Generalitat per a la Salut Mental, que ha anunciat la contractació de 36 professionals en l'àrea per a reforçar l'atenció psicològica i psiquiàtrica als presidis valencians. Tabares, que el passat 12 de desembre va presentar el Pla Valencià d'Acció per a la Salut Mental, Drogodependències i Conductes Addictives, assegura que la Generalitat treballa en l'objectiu d'una millor coordinació amb l'administració estatal en l'atenció psiquiàtrica a les pressions, fins i tot per a la reversió del conveni, "perquè aquesta part de l'administració estatal torne a l'autonòmica".
L'associació insta a augmentar el pressupost per a la salut mental per a la creació d'equips multidisciplinaris dedicats en cada província, tant a l'atenció com al seguiment del pacient. Recorda que en molts casos el reclús pateix una patologia dual, per la convergència del trastorn mental i l'addicció a les drogues, que rep un tracte deficient amb la desconnexió d'unitats i la infradotació de recursos actual.
