Carcaixent torna a demanar la retirada de la tomba del criminal nazi Vjekoslav Luburić

L'Ajuntament de Carcaixent fa tres anys que està immers en un procediment administratiu per a poder exhumar el cos del general nazi Vjekoslav Luburić, el qual és considerat com un dels criminals més sanguinaris de la Segona Guerra Mundial.

Fins ara, l'única opció era esperar a 2026, quan caduquen els drets funeraris. No obstant això, amb l'aprovació en el congrés de la Llei de memòria democràtica s'obri una nova esperança perquè la retirada del sepulcre del cementeri de Carcaixent siga una realitat pròxima, ja que el consistori espera que el text incloga una especificació que permeta exhumar al criminal nazi.

Prèviament, la Comissió de Vestigis de la Guerra Civil i la Dictadura de la Generalitat va determinar que el cas de Carcaixent no estava previst ni dins de la llei valenciana ni de l'espanyola, ja que els fets criminals que va cometre Luburić transcorren fora d'Espanya i en la Segona Guerra Mundial, un període al qual no fan referència els textos legals.

Si finalment aquesta circumstància no es contemplara, l'ajuntament té previst presentar una esmena. Per contra, si la sol·licitud de Carcaixent s'incloguera, el cos del general nazi es podria retirar del cementeri d'ací a un any més o menys. Paral·lelament també es treballa en negociar amb l'embaixada de Croàcia si pogueren col·laborar en la retirada de la tomba.

"El que volem principalment és retirar el sepulcre d'aquest lloc de privilegi al cementeri i, sobretot, que no hi haja cap símbol d'odi, com l'ústaixa que presideix la seua tomba. El que demanem és llevar les imatges feixistes i tractar Luburić com a qualsevol veí del poble", explica Ramón Marí, regidor de Memòria Històrica de Carcaixent.

Vjekoslav Luburić o “Don Vicent” per als veïns

"Vjekoslav Luburić era el responsable dels camps de concentració de la Croàcia independent durant la Segona Guerra Mundial, que era un país aliat del nazisme alemany i del feixisme italià", explica Francesc Bayarri, periodista i autor del llibre Cita a Sarajevo, una investigació sobre Ilija Stanić, l'assassí de Luburić que mai va arribar a ser arrestat.

Bayarri detalla que el criminal nazi "s'autoqualificava enemic i criminal de guerra número 1 per al mariscal Tito". Com altres tants criminals de guerra de la Segona Guerra Mundial, Luburić "va ser refugiat pel franquisme, se li va donar una identitat falsa i va viure durant 25 anys a l'Espanya de Franco."

Amb aquesta nova identitat va rebre el pseudònim de Vicente Pérez García, o Don Vicent, com l'anomenaven els veïns i veïnes de Carcaixent. Allí va muntar una impremta i es va casar amb una jove basca, amb la qual va tindre quatre fills. Finalment, va ser assassinat per Ilija Stanić, un croat infiltrat com a treballador de la seua impremta.

 

700 pintades nazis i la tomba de Luburić com a lloc de peregrinació

Una de les raons de l'Ajuntament de Carcaixent per a voler retirar la tomba de Luburić del cementeri és la simbologia nazi que apareix al poble al voltant de la seua figura. Fins a 700 pintades fent apologia del nazisme i demanant que el fèretre del general croat no vaja enlloc han aparegut a diversos punts de la localitat, un fet que ha propiciat la mobilització de voluntaris per a netejar aquests discursos d'odi. A més, a la tomba de Luburić sempre l'acompanyen flors i ciris i s'ha considerat un lloc de peregrinació per als simpatitzants nazis des de 1976, on s'han celebrat misses i s'ha desplegat simbologia en homenatge a qui es considera un dels generals més brutals de l'Holocaust.