Caçar llops ibèrics ja és delicte i es castiga amb penes de fins a dos anys de presó

El canvi de normativa i l'extensió de la protecció al conjunt d'Espanya han desencadenat una forta oposició política i de les organitzacions ramaderes al nord del Duero, on les explotacions pateixen ocasionalment atacs de llops

Caçar llops ibèrics ja és delicte

Caçar llops ibèrics a Espanya és, des d'aquest dimecres, un delicte tipificat en el Codi Penal. Es pot castigar amb penes de fins a dos anys de presó i multes que poden arribar, en els casos més greus, als dos milions d'euros.

La inclusió del llop en el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial ha consolidat el canvi d'estatus de l'animal al conjunt del territori, que hui certifica el Butlletí Oficial de l'Estat. Per tant, la caça, captura, comerç o alteració del seu hàbitat està prohibida, sota el règim sancionador de l'article 334 del Codi Penal. La decisió, a la qual precedeixen dos anys de treball, compta amb l'aval del Consell d'Estat.

El cànid, que ja estava a resguard de la caça al sud del Duero, deixarà de ser una espècie cinegètica també al nord del riu, on la presència de l'animal és major i suposa una font de conflictes a les explotacions ramaderes d'algunes zones.

Galícia, Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó recorreran la norma

Per això la decisió s'interpreta de manera diferent segons la regió des d'on es mire. La indiferència general es converteix en bel·ligerància a les autonomies al nord del Duero. Galícia, Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó s'han aliat en una croada contra el govern espanyol i han anunciat un recurs contenciós administratiu davant l'Audiència Nacional per a frenar la norma.

El director general de Patrimoni Natural i Política Forestal de la Junta de Castella i Lleó, José Ángel Arranz, resumeix la posició en contra. Entén que suposa una greu afecció al món rural i en termes estrictament tècnics critica la norma per precipitada ("No hi ha hagut un període per a adaptar-se legislativament) i confusa (no clarifica qui ha d'indemnitzar els danys). Una posició a la qual s'ha sumat el Partit Popular des del Congrés.

Contra les crítiques, el secretari d'Estat de Medi Ambient Hugo Morán ha avançat que el ministeri assumirà "compromisos pressupostaris" i recursos humans per a compensar els danys des de l'àmbit estatal (no autonòmic), perquè "d'una vegada per sempre no siga el ramader qui assumisca el cost".

La decisió eixampla la bretxa entre ramaders i conservacionistes

Ramaders i caçadors són els que s’ha mostrat més agressius contra el canvi normatiu. L'organització agrària COAG ha arribat a demanar que la ministra Teresa Ribera es declare persona ‘non grata a Castella i Lleó, Juntament amb UPA i Asaja acusen el govern espanyol de "condemnar la ramaderia a l'extinció" amb una mesura "urbanita, irresponsable i prepotent".

La Reial Federació Espanyola de Caça també ha anunciat un recurs contenciós administratiu i considera la decisió "un capítol més del full de ruta que té el MITECO per a intentar acabar amb la caça".

Els temors i la virulència d'aquests sectors contrasten amb la satisfacció de les organitzacions conservacionistes. Si per a WWF suposa "un pas importantíssim per a l'equilibri de l’ecosistema", en opinió de l'Associació per a la Conservació i Estudi del Llop Ibèric suposa "reparar un error històric", ja que fins ara el llop era "l'única espècie de carnívor terrestre" d'Espanya no protegida, a diferència de l'os i el linx ibèric.

Partits polítics com Aliança Verda (la nova formació integrada en Podem) han qualificat de "magnífica" la notícia i adverteixen que vetlaran perquè es garantisca la protecció de l'espècie i els recursos per a facilitar la convivència amb el ramat.

També et pot interessar